Reflexions humanes

Combes e valls, puig, muntanyes e colls

2012-01-15T11:05:00.000-08:00

Aquesta imatge pertany a scribd.com

Aquesta imatge pertany a blocs.mesvilaweb.cat

Combes e valls, puigs, muntanyes e colls,

vei ja vestits de comblacs e de neus,

bois e jardis tots despullats de rams,

l'aire cobert de vents, pluigs e de grops,

e el mar tot blanc d'escuma per mal temps,

e tuït l'aucell estant en terra mut,

qui per l'hivern no móvon xants ne crits;

mas ieu sui calds quan l'altri búfon l'ungla.

Aquest fragment pertany al poema "Combes e valls, puig, muntanyes e colls" escrit per Andreu Febrer qui nasqué aproximadament l'any 1375 a Vic i morí cap a l'any 1444 no sé sap amb seguretat la data ni el lloc. Fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor de la Divina Comèdia de Dante. La seva obra poètica consta de 15 escrits, en gran part dels quals s'intuieix la indestriable influència trobadoresca, tant pel que es refereix a les formes i a la mètrica (primordialment féu ús del decasíl·lab), com quant a la llengua al·ludeix (un català fortament provençalitzat).

Elogi dels diners

2012-01-09T12:57:00.000-08:00

Aquesta imatge pertany a blocs.mesvilaweb.cat

Aquesta imatge pertany a 2nbatpacomolla.blogspot.com

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

pus que d'ells haja.

Aquest fragment pertany al poema "Elogi dels diners" escrit per Anselm Turmeda qui nasqué l'any 1352 aproximadament a Ciutat de Mallorca i morí el 1425 a Tunis. També es conegut com a Abd-Al·lah at-Tajurman que és el seu nom en àrab. Sigué un escriptor mallorquí. Des de primer va ser pare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'Islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època).

Dona em plats ben arreada

2012-01-08T09:43:00.000-08:00

Aquesta imatge pertany a blogs.sapiens.cat

Aquesta imatge pertany a tutoria5anysfaura.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a got-tenes.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a btv.cat

Dona em plats ben arreada,

e cavaller ben armat,

e donzella enfressada,

e servent arremangat,

e cavall ab gran illada,

ardit e bé afrenat

e sofrent bé tranuitada.

Aquest fragment de la poesia "Dona em plats ben arreada" fou escrita per Pere March de qui ja hem parlat a "Al punt que hom naix comença de morir".

Al punt que hom naix comença de morir

2012-01-06T10:48:00.000-08:00

Aquesta imatge pertany a lasaltimbanquineta.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a pensarhoritzons.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a cristreireus.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a tenirelcapclar.blogspot.com

Al punt que hom naix comença de morir,

e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,

que un pauc moment no cessa de fer via,

ne per menjar ne jàser ne dormir;

tro per edat mor e decreix a massa

tant que aisi vai al terme ordenat,

ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,

mas pus avant del terme null hom passa.

Aquest fragment pertany a un poema titulat "Al punt que hom naix comença de morir" escrit per Pere March qui nasqué l'any 1338 aproximadament a València i morí el 1413 a Balaguer, va ser un poeta valencià medieval, també anomenat Mossèn Pere March. fill de Jaume March I, Senyor d'Eramprunyà, i de Guillemona d'Esplugues. Lluità al costat del seu germà Jaume March II contra Pere I el Cruel i fou fet presoner a la batalla de Nájera, ocorreguda l'any 1367, pel príncep d'Anglaterra.

Cobles de fortuna

2012-01-04T12:49:00.000-08:00

Aquesta imatge pertany a unracodedosminuts.blogspot.com

Quan eu cossir en los fets mundanals,

totes les gents vei regir per Fortuna,

segons los cors del sol e de la lluna.

Aquests versos pertanyen a la poesia "Cobles de fortuna" escrita per Jaume March qui nasqué a Barcelona l'any 1300 i morí en aquesta mateixa ciutat l'any 1375. De molt jove ja entrà al servei de la corona: el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l'administració de les cavallerisses reials. El 1326 Jaume II li concedí la escrivania de Vilafranca del Penedès, fet que consta en un document del 1373, el 1346 fou desposseït d'aquest càrrec a causa de la venda per part de Pere el Cerimoniòs de la dita escrivania a Ramon de Vilafranca.

D'esperança

2012-01-02T09:56:00.000-08:00

Aquesta imatge pertany a especiales.lainformacion.com

Aquesta foto pertany a radiocomarcadebarros.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a sobrebellezanatural.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a movilidad.universiablogs.net

Quan per l'estela en l'albor

e s'aparèllon tuit li flor

que el sol montiplic llur color

d'esperança,

mi vest alegrança

d'una douçor, confiança

que hai en la Dona d'amor,

e adoncs deman confessor,

a tuit m'acús per pecador,

e que ell me man

que reta lo dan

que hai donat gran, en pecant,

a cells que estan servidors

de la Regina de valors,

per ço que n'esper tal secors,

que a null pecat

no sia obligat,

pus que en sia bé confessat.

Aquest fragment del poema "D'esperança" fou escrit pel nostre estimat Ramon Llull de qui ja hem parlat en el fragment de la poesia "Cant de Ramon".

De consolació

2012-01-01T04:03:00.000-08:00

Aquesta foto pertany a adamsrsantos.wordpress.com

Déus consola hom pecador

can li remembra la dolor

que volc sofrir per sa amor.

Aquest fragment pertany al poema "De consolació" escrit per Ramon Llull de qui ja hem parlat en els versos de la poesia "Cant de Ramon".

Cant de Ramon

2011-12-31T10:06:00.000-08:00

Aquesta foto pertany a lasaltimbanquineta.blogspot.com

Són creat e ésser m'és dat

a servir Déu que fos honrat,

e són caüt en mant pecat

e en ira de Déu fui pausat.

Jesús me venc crucificat,

volc que Déus fos per mi amat.

Aquest fragment pertany al poema "Cant de Ramon" escrit per Ramon Llull qui nasqué a Ciutat de Mallorca entre l'any 1232 i 1233 no se sap amb exactitud i morí entre 1315 i 1316 tampoc se sap amb exactitud ni la data ni en aquest cas la població a on ho fèu. Va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, la redactà en català, occità, llatí i àrab.

No el vulgueu, el fals marit

2011-12-30T10:06:00.000-08:00

Aquesta foto pertany a blocs.mesvilaweb.cat

No el vulgeu, el fals marit

Això és una viadera

No el vulgueu, el fals marit,

Jana delgada!

No el vulgueu, qui ha perjurat,

i és un pec mal ensenyat,

Jana delgada.

Aquest és un fragment del poem "No el vulgueu, el fals marit" escrit per Cerverí de Girona, també dit Guillem de Cervera, nasqué el 1259 i morí el 1285 és un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents.

Ni el negre corb ni el voltor

2011-12-29T08:38:00.000-08:00

Aquesta imatge pertany a croniquesnaturalistes.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a valldenurianatura-cat.blogspot.com

Ni el negre corb ni el voltor

flairen tant la carn pudent

com clergue i predicador

flairen on és l'opulent.

Munten llur pla d'amagat

i quan malaltia el bat,

li fan fer donació,

i als parents, un rosegó.

Aquest fragment de poesia pertany a "Ni el negre corb ni el voltor" escrit per Peire Cardenal qui nasquè a Puei de Velai l'any 1180 i morí a Montpeller el 1278 fou un trobador occità. Sigué poeta de cort dels comtes de Tolosa Ramon VI i VII, però, quan Tolosa de Llenguadoc passà a mans del rei de França, trobà refugi a Montpeller. Fou un notable estilista, canvià l'inspiració amorosa per la sàtira i escrigué sirventesos, on atacà els clergues rapinyaires i els botxins de la civilització occitana.

S'allarga el dia en tendre excès

2011-12-27T10:15:00.000-08:00

Aquesta imatge pertany a fotolog.com

S'allarga el dia en tendre excés,

les flors esclaten pels vergers

i els ocells coregen llurs rims

pels bardissars, que feia ombrers

el fred; mes ara pels cims

i entre les flors i els branquers prims,

piulen en gaia volior.

Aquest fragment pertany al poema "S'allarga el dia en tendre excès" escrit per Guillem de Cabestany qui nasqué el 1188 i morí el 1212, també és conegut com a Guilhem de Cabestanh que és el seu nom en grafia occitana. Fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Bocaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer - 50 pàgines - a El Unicornio escrit l'any 1965 i escrit per Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la.

Cançó manyaga

2011-12-26T10:04:00.007-08:00

Aquesta imatge pertany a poppinseatspancakes.blogspot.com

Aquesta foto pertany a fotolog.com

Si una dolça feblesa m'escau,

jo diré com en plauen les roses;

si una dolça feblesa m'escau,

jo ho diria si goses no goses.

Aquest és un fragment de la poesia Cançó manyaga escrita per Clementina Arderiu de qui ja hem parlat en aquest blog en el poema "El dia inútil".

Amb l'alè aspiro a bastança

2011-09-25T12:51:00.000-07:00

Amb l'alè aspiro a bastança,

ple de bella complaença

l'aire que ve de Provença.

Si d'allà me'n fan lloança,

jo l'escolto somrient

i per un mot, en vull cent,

car que en parlin bé m'agrada.

Aquesta poesia titulada "Amb l'alè aspiro a bastança" fou escrita per Peire Vidal qui nasqué l'any 1150 i morí el 1210. Fou un trobador occità de Tolosa, en actiu de 1175 a 1205. Fill d'un pelleter; fou protegit del comte Ramon V de Tolosa, a la cort del qual començà la carrera. Més tard estigué al servei del vescompte Barral de Marsella, d'Alfons II el Cast, rei d'Aragó i Comte de Barcelona, de Bonifaci de Montferrat i de Ricard Cor de Lleó. Presumia de ser el millor dels cavallers i el més enamorat, però en la seva poesia també s'expresa la nostalgia per l'absència del seu país.

Molsa

2009-11-26T10:07:00.000-08:00

Aquesta imatge és propietat del blog Col·lecció de moments

"És fèrtil la terra podrida,

és fèrtil la infelicitat (les fulles

mortes, descomponent-se, alimenten les noves,

que també hauran de podrir-se

perquè n'arribin d'altres).

És fèrtil la infelicitat i, en canvi

és tan gras, tan opulent, el desànim!

Fixa't que arriba a ser avar el delit:

quan més el necessites, s'evapora.

Fixa't que fràgils que són les rialles,

al mirall, sempre es congelen. És fèrtil

la terra putrefacta i és avar el desert

(l'aïllament de cada gra de sorra és tan pur

que anul.la el desig d'abraçar-se).

Són llargs, molt llargs,

els dies que el sol plora amb cabells negres.

¿Com és que costa tant sortir

de les presons internes i brotar

dels marges secs com fan les herbes sense nom?

¿Com és que costa tant arrapar-se a les pedres

fredes com fa la molsa?

La molsa abraça els minerals

per conservar la vida: la humitat.

També és avara, la molsa, per tant.

D'una altra mena d'avaricia.

Potser defensa la seva humitat

només perquè tu puguis olorar-la.

Aquesta poesia es titula "Molsa" i ha estat escrita per Antoni Puigvert qui nasqué a la Bisbal d'Empordà l'any 1954. Quan signa les seves obres ho fa com a Antoni Puigverd. És escriptor i poeta i també es dedica a escriure articles. També és un periodista d'opinió ja que col·labora amb La Vanguardia, Presència, Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, el Jano, el 9, Avui, el Periòdic d'Andorra i Serra d'Or. Com a tertulià col·labora amb el Matí de Catalunya Ràdio, COM Ràdio, BTV i TV3.

Tarda

2009-11-24T04:11:00.000-08:00

"Aquesta aranya sinistra,
poderosa en els racons
amb els ulls massa rodons
dalt del cap de color bistre,..."

Aquest fragment pertany al poema "Tarda" escrit per Mercé Rodoreda qui va nèixer a Barcelona l'any 1908 i morí a Girona l'any 1983. Fou una escriptora catalana. Rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És considerada l'escriptora en llengua catalana contemporània que més ha influït en els altres autors. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes i ha tingut un fort ressó internacional. Treballà en quasi tots els gèneres literaris: poesia, teatre, conte i novel·la.

Un nu i uns ulls

2009-11-23T06:37:00.000-08:00

"Si el somriure és per al teu cos,
recomençant-lo pur en cada
mínim cristall del blanc repòs,
si, per sobre una aigua inclinada..."

Aquest fragment pertany a la poesia "Un nu i uns ulls" escrita per Carles Riba de qui ja hem parlat en aquest blog a "Primer llibre d'estances".

Pren-ne'm així com al patró qu.en platga

2009-11-22T06:42:00.000-08:00

"Pren-ne'm així com el patró qu.en platga
té sa gran nau e pens haver castell;
vehent lo cel ésser molt clar e bell,
creu fermament d'un.àncora ssats haja.
E sent venir soptós hun temporal
de tempestat e temps incomportable,
leva son juhi: que si molt és durable,
cerquar los ports més qu.aturar li val"

Aquest fragment pertany a la poesia "Pren-ne'm així com al patró qu.en platga" escrita pel nostre gran escriptor Ausiàs March de qui ja hem parlat en aquest blog a "Així com cell qui en lo somni es delita".

La gran dolor que llengua no pot dir

2009-11-20T12:09:00.000-08:00

Aquesta fotografia és propietat del blog Així ho penso

"La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort i no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo voldrà sebullir)..."

Aquest fragment pertany al poema "La gran dolor que llengua no pot dir" escrit per Ausiàs March de qui ja hem parlat en aquest blog a "Així c0m cell qui en lo somni es delita".

Deus ex machina

2009-11-19T06:36:00.000-08:00

"Les ombres portadores de l'impuls que ens corromp
desfan el setge anyil;
salvatge anyell, glop d'ànsia.
La branca du el sudari en la pell del captiu.
I, enrere, el cos empeny,
esguerrat i atordit,
el brot que encén la minva."

Aquest fragment pertany a la poesia "Deus ex machina" i l'ha escrita Lluís Calvo nascut a Saragossa l'any 1963 és poeta, escriptor i assagista català. Estudià Geografia i exercí de tècnic cultural. També col·labora en diferents mitjans de comunicació: Diari de Barcelona, l'Avui, El País, Descobrir Catalunya, Caràcters i Rels. La seva obra és eclèctica i per ell la poesia és una manera d'entendre's, experimentar-se i reinventar-se a si mateix. Les seves obres s'han traduït al castellà i a l'italià.

Cita de William Shakespeare

2009-11-18T10:43:00.000-08:00

"És millor ser rei del teu
silenci que esclau de les
teves paraules."

Aquesta frase és de William Shakespeare de qui ja hem parlat en aquest blog a Venus i Adonis.

Cita de Carlos Ruiz Zafón

2009-11-17T08:57:00.000-08:00

"El silenci fa que fins els
necis semblin savis."

Aquesta cita està extreta del llibre El joc de l'àngel de Carlos Ruiz Zafón. Aquest escriptor nascut a Barcelona l'any 1964. Des del 1993 viu a Los Angeles on durant uns anys compaginà la feina de guionista de cinema amb l'escriptura de novel.les. La seva literatura es caracteritza per un estil molt elaborat on té molta importància la narrativa audiovisual, tot combinat amb una estètica gòtica i expressionista. Té un domini extraordinari del llenguatge i una tècnica excel·lent la que li permet combinar elements de la novel.la negra del segle XIX amb trames i imatges d'impactant força sensorial.

Cita de Pitàgores

2009-11-13T17:51:00.000-08:00

"Escolta, seràs savi. El començament

de la saviesa és

el silenci."

Aquesta cita és de Pitàgoras nasqué l'any 582 a. C. a Samos i hi morí l'any 496 a. C. Fou un filòsof i matemàtic grec. La seva fama li vingué pel Teorema de Pitàgores també conegut com "el pare dels nombres". De jove viatjà per Mesopotàmia, Egipte i molt probablement per l'Índia on rebé els estudis bàsics i molt probablement hi fundà la seva primera escola. Durant aquests viatges adquirí coneixements religiosos, matemàtics i astronòmics. Per problemes polítics s'hagué de traslladar a Crotona on obrí la seva segona escola que era una societat secreta basada amb bases matemàtiques i filosòfiques.

Cita de Ludwig Van Beethoven

2009-11-09T15:36:00.000-08:00

"Mai no trenquis el silenci si no

és per millorar-lo."

Aquesta cita és de Ludwig Van Beethoven qui nasqué l'any 1770 i morí el 1827. Fou compositor, director d'orquestra i pianista alemany. Les seves obres van des del Classicisme fins als principis del Romanticisme. Es considerat l'últim gran representant del classicisme vienès. Aconseguí fer trascendir la música al Romanticisme. Les seves obres més conegudes són les simfonies tot i que també foren molt exitoses les seves composicions per a piano i música de cambra. La música del quart moviment de la novena simfonia basada en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller va ser escollida Himne de la Unió Europea.

Sistemes

2009-10-28T17:49:00.000-07:00

"La poesia és

un sistema de miralls

giratoris, lliscant amb harmonia

desplaçant llums i ombres a l'emprovador: perquè

el vidre esmerilat? Com parlant de conversa

amb les tovalles i música suau jo et diria, estimada

que aquest reflex, o l'altre, és el poema,

o n'és un dels aspectes: hi ha un poema possible

sobre la duquessa morta a Ekaterinenburg,

i quan es mou el sol vermell a les finestres, jo recordo

els seus ulls blaus. No ho sé n'he passat tantes, d'hores,

als trens de nit, tot llegint novel·les policíaques

(sols a la casa buida, obríem els armaris)

i una nit, anant cap a Berna, dos homes es besaren al meu departament

perquè era buit, o jo dormia, o era fosc

(una mà cercà l'altra, un cos l'altre)

i ara gira el cristall

i amaga aquest aspecte: el real i el fictici,

la convenció, és a dir, i les coses viscudes,

l'experiència de la llum als boscos hivernals,

la dificultat de posar coherència és un joc de miralls,

els actes que es resolen en la irrealitat,

els àcids que envaeixen velles fotografies,

el groc, la lepra, el rovell i la molsa que esborren les imatges,

el quitrà que empastifa les cares dels nois amb canotier,

tot allò que una tarda morí amb les bicicletes,

cromats vermells colgats a les cisternes,

a càmera lenta els cossos (a l'espai, com al temps) sota les aigües

(Enfosquit com el fons d'un mirall esberlat, l'emprovador

és l'eix d'aquest poema)."

Aquest poema l'ha escrit Pere Gimferrer qui nasqué a Barcelona l'any 1945 és poeta, traductor i crític literari català. Estudià dret i Filosofia i Lletres especialitzant-se en literatura. Des de l'any 1985 és membre de la Real Academia Española. La seva obra tant l'escriu en català com en castellà. Crític habitual d'El Ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. Durant la dècada dels 60 i 70 en les seves obres vol reclamar una poesia de sensacions que aconsegueix mitjançant la fastuositat verbal.

Normes estrictes per a ús de targetes d'amor

2009-10-26T18:04:00.000-07:00

"Identifiqui's, mestre.
La seva clau secreta. El NIF.
¿Reaganià... o practica també l'amor oral?"

Aquest fragment pertany al poema "Normes estrictes per a ús de targetes d'amor" i l'ha escrit Ignasi Riera qui va néixer a Barcelona l'any 1940, el seu oncle era en Joan Oliver. És escriptor i polític. Féu filosofia i teologia. Exercí de professor a l'Escola Tècnica Professional del Clot. De l'any 1979 al 1994 fou regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat pel PSUC. Dels anys 1988 al 1992 i del 1995 al 1999 sigué diputat al Parlament de Catalunya per ICV. La seva opció política des de sempre ha estat d'esquerres.

Jo en la nit immortal

2009-10-25T12:06:00.000-07:00

"Posa'm nit, damunt, fang i fang;
fes-me nimi cosset de pessebre,
ninotet que camina, tranquil, sense sang,
entre suro que és roca i farina que és gebre!
Deixa'm Nit, en l'ànomim; ningú,
sota el cel disfressat de llustrina,
amb l'esqueix de l'arboç i l'estrella que lluu,
entre mans d'un menut que em fa fer de joguina!"

Aquesta poesia es titula Jo en la nit immortal i l'escrigué Josep Punsola de qui ja hem parlat en aquest blog a Pluja a la muntanya.

Pluja a la muntanya

2009-10-19T15:55:00.000-07:00

"La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja remulla,
verdeja la fulla,
repinta els alts xops,
i fa més llustrosa
l'esquena dels llops.
La pluja, quan crida,
és la vida.
Refà els caminals,
i els brancals malalts,
i els prats que eren morts;
i els xops creixen alts
i els llops molt més forts.
La pluja, a muntanya,
no enganya.
La pluja quan crida,
és la vida."

Aquesta poesia es titula Pluja a la muntanya i l'escrigué Josep Punsola nasqué a Mataró l'any 1913 i hi morí l'any 1949. Fou poeta. Membre de la Unió Excursionista de Catalunya, després de la Guerra Civil treballà de forma molt intensa per recuperar la cultura catalana. A Mataró creà una secció musical de la Unió Excursionista de Catalunya i col.laborà amb el músic Elisard Sala. També féu guions per algunes pel·lícules amateurs.

Molta verdor cobreix

2009-10-18T13:02:00.000-07:00

"Molta verdor cobreix
la finestra més baixa
de la casa bastida
al pendís de la vall.
Quatre joguines tristes
en un racó boirós
i una flor de paper
dins un vas de cristall
lila. Repressió.
Dona desconeguda
que s'emmiralla al riu.
Se'ns prepara el contacte
i el combat en el buit.
Damunt la taula coixa,
els poemes de Trald."

Aquest poema es titula Molta verdor cobreix i l'ha escrit Feliu Formosa nascut a Sabadell l'any 1934 és poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escénic. Les seves traduccions són principalment de l'alemany. També ha fet adaptacions teatrals. L'any 2002 rebé el Premi Nacional de Cultura de Teatre. L'any 1988 fou galardonat amb la Creu de Sant Jordi. També li foren otorgats: el Premi Carles Riba, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi d'Honor de l'Institut del Teatre i el Premi de les Lletres Catalanes de Literatura Infantil i Juvenil.

I dins meu una veu em diu

2009-10-14T15:28:00.000-07:00

"I dins meu una veu em diu:

vine amb mi a contemplar

com són les paraules per dintre,

a sentir el pols de les coses."

Aquest fragment pertany al poema I dins meu una veu em diu escrit per Montserrat Abelló de qui ja hem parlat en aquest blog a Retorn.

El tomb de l'any

2009-10-12T14:23:00.000-07:00

Aquesta imatge és propietat del blog A la taula i al llit...

"Cap vent no mou el bri d'una esperança,

de cada núvol només cau neguit,

el destí s'enfondeix en malaurança,

potser la nit serà cent anys de nit.

El fat, però, no minva la frisança

pel que tant he volgut i beneït,

i m'ha feblesa diu que ja s'atansa

l'adéu-siau del cos i de l'esprit.

Potser ja massa dies he comptat

i en un recolze inconegut m'espera

la fi. Pugui jo caure incanviat

tot fent honor, per via detrurera,

amb ulls humits i cor enamorat

a un esquinçall, en altre temps bandera."

Aquest poema es titula El tomb de l'any i l'escrigué Josep Carner de qui ja hem parlat en aquest blog a Aigües de primavera.

Primer llibre d'Estances II

2009-10-11T10:31:00.000-07:00

Aquesta imatge és del blog Col.lecció de moments

La poesia escrita al vaixell és d'Onatge

Aquesta imatge és del blog Col.lecció de moments

"T'ha enquimerat la gràcia fugitiva
d'un desig i ara ets deserta, oh ment.
Ai soledat sense dolç pensament
i foll traüt sense paraula viva!"

Aquest fragment pertany a Primer llibre d'Estances escrit per Carles Riba de qui ja hem parlat en aquest blog a Primer llibres d'Estances.

La Balanguera

2009-10-08T15:44:00.000-07:00

"La Balanguera té un colom
que amb la cua escombra el forn
i amb les ales la pastera;
vet aquí la Balanguera."

Aquest fragment pertany a la poesia La Balanguera escrita per Joan Alcover de qui ja hem parlat en aquest blog a Desolació.

Preludi

2009-10-07T15:18:00.000-07:00

"Aquests versos, com
una partitura, no són més
que un conjunt de signes per a
desxifrar. El lector del poema
és un executant."

Aquest fragment pertany al poema Preludi escrit per Joan Brossa qui nasqué a Barcelona l'any 1919 i hi morí a l'any 1998. Començà a escriure poesia mentre era al front de Lleida durant la Guerra Civil. Estigué molt influenciat per les obres de Freud. A partir d'aqui comença a practicar una escriptura d'imatges hipnagògiques. És a dir, imatges resultat de somnis inconscients. Per ell psicologia i literatura estan íntimament lligades. De mica en mica cada vegada es va acostant més al surrealisme.

Cita de Mahatma Ghandi VII

2009-10-05T03:57:00.000-07:00

"Al principi t'ignoren,
després riuen de tu.
Finalment t'ataquen.
Llavors és quan has guanyat."

Aquesta cita és del nostre estimat i admirat Mahatma Ghandi de qui ja hem parlat en aquest blog a Cita de Mahatma Ghandi.

Cita de Mahatma Ghandi VI

2009-10-04T12:46:00.000-07:00

"Un país, una civilització es
pot jutjar per la forma com
tracta els seus animals."

Aquesta cita és del gran pacifista nascut a l'Índia Mahatma Ghandi de qui ja hem parlat en aquest blog a Cita de Mahatma Ghandi.

Cita de Mahatma Ghandi V

2009-09-30T14:39:00.000-07:00

"Quasi tot el que es realitzi serà
insignificant, però és molt important
que es faci"

Aquesta cita és de l'admirat Mahatma Ghandi de qui ja hem parlat en aquest blog a Cita de Mahatma Ghandi.

Cita de Mahatma Ghandi IV

2009-09-29T14:37:00.000-07:00

"No se'ns donarà la llibertat
externa més que en la mesura
exacta en que hàgim sabut,
en un moment determinat,
desenvolupar la nostra
llibertat interna."

Aquesta cita és del gran pacifista indi Mahatma Ghandi de qui ja hem parlat en aquest blog a Cita de Mahatma Ghandi.

Cita de Mahatma Ghandi III

2009-09-28T16:42:00.000-07:00

"Ningú pot fer el bé en
un espai de la seva vida, mentres
fa mal en l'altre. La
vida és un tot indivisible."

Aquesta cita és del venerable Mahatma Ghandi de qui ja hem parlat en aquest blog a Cita de Mahatma Ghandi.

Cita de Mahatma Ghandi II

2009-09-27T11:02:00.000-07:00

"Ja que jo sóc imperfecte

i necessito la tolerància i la

bondat dels demés, també

he de tolerar els defectes

del món fins que pugui

trobar el secret que em

permeti posar-hi remei."

Aquesta cita és de Mahatma Ghandi de qui ja hem parlat en aquest blog a Cita de Mahatma Ghandi.

Cita de Mahatma Ghandi

2009-09-25T14:39:00.000-07:00

"La nostra recompensa es troba
en l'esforç i no en
el resultat. Un esforç total
és una victòria completa."

Aquesta cita és de Mahatma Ghandi, el seu nom real era Mohandas Karamchand Ghandi. Fou un polític i pensador indi que nasqué l'any 1869 a Porbandar i morí l'any 1948 a Nova Delhi. És més conegut amb el nom de Mahatma que significa la gran ànima. La seva família formava part de la casta vaisya, la classe comerciant. Estudià dret i exercí d'advocat. Visqué a Sud-Àfrica on començà a lluitar contra la discriminació que patia la població india en aquest país utilitzant la resistència passiva i la desobediència civil. Aquesta fou la seva forma de lluita quan torna a l'India per aconseguir la independència dels anglesos.

Primer llibre d'estances

2009-09-23T10:47:00.000-07:00

Aquesta fotografia pertany al blogs Els primers gestos del verd...

"Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre;

per vosaltres la imatge d'Ella, dolça a servar,

és davallada al cor, i llum tan pia i fa

que ja no hi val l'or d'aquest sol que és vostra glòria."

Aquest fragment pertany al poema Primer llibre d'estances escrit per Carles Riba qui nasqué a Barcelona l'any 1893 i hi morí l'any 1959. Fou un escriptor i poeta català. Estudià Dret i Filosofia i Lletres. La seva esposa era la poetessa Clementina Arderiu. Exercí de professor de literatura. Col.laborà amb Pompeu Fabra en l'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana. Treballà a la Fundació Bernat Metge i fou professor de grec. Catalanista i republicà hagué d'exiliar-se a Montpeller l'any 1939 a causa de la victòria de les tropes franquistes durant la guerra civil. També féu de traductor.

Comèdia

2009-09-21T14:31:00.000-07:00

"La humilitat m'arriba al cor, amic
la humilitat que és la claror de l'ordre
ungit d'èxtasi i forma preciosa,
que dóna a les domèstiques calèndules
i a les alfabagueres de pau verda
la seguretat mansa de tenir
tota la seua gràcia organitzada
davant la santa llum. Verdament, tota
la verda claretat està en finestra,
amb la bellesa com un pit defora,
perquè l'amor de Dèu és amor d'ulls
i perquè sent, amb molta flor, que dins
la voluntat de Déu hi ha colors."

Aquest fragment pertany al poema Comèdia escrit per Blai Bonet qui nasqué a Santanyí l'any 1927 i hi morí l'any 1997. Fou un poeta i escriptor mallorquí. L'any 1953 obtingué el Premi Òssa Menor, l'any 1969 el Premi de la Crítica, l'any 1965 el Premi Carles Riba, l'any 1987 el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de la Crítica i la Poesia de la Generalitat de Catalunya, 1990 li otorgaren la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 1998 li donaren el Premi Ramon Llull del Govern Balear.

Garota

2009-09-19T14:29:00.000-07:00

"Sota l'aigua de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre
ni perles, la bellesa no m'importa
soc un guerrer de dol que, amb negres llances,
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat, però a vegades,
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca, la seguretat."

Aquest poema es diu Garota i l'ha escrit Joan Margarit, autor de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

El espía

2009-09-18T14:33:00.000-07:00

"Me han apostado en esta esquina oscura.
Debo espiar todos los movimientos,
el paso de los grises regimientos
que arrastran sus convoyes de amargura."

Aquest fragment pertany al poema El espía escrit per Leopoldo de Luis. El seu nom és Leopoldo Urrutia de Luis, encara que com a autor signa com Leopoldo de Luis. Nasqué a Córdova l'any 1918 i morí a Madrid l'any 2005. Fou un poeta i crític espanyol. Estudià Magisteri. Durant la Guerra Civil s'allistà al bàndol republicà. Durant la posguerra estigué empresonat a Ciudad Real i a Ocaña i entre els anys 1939 i 1942 formà part dels batallons de treballadors esclaus del franquisme.

Separat

2009-09-17T14:53:00.000-07:00

"La vida desconeguda
l'he viscuda sense tu.
Al teu costat."

Aquest fragment pertany a la poesia Separat escrita per Joan Margarit, autor de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

Lo fugitivo

2009-09-15T14:52:00.000-07:00

"Mi recién conocida Loba
no nos pidamos groseras garantías.

Que dure un día un año un mes
es lateral en el amor
que se acabe es su precio
que duela luego es su victoria.

Seamos servidores del amor
y jamás sus contables
cierto que viene para irse

como nosotros...
como nosotros..."

Aquest poema es titula Lo fugitivo i l'ha escrit Félix Grande. Aquest autor nasqué a Mérida l'any 1937. És un flamencoleg i crític espanyol. Se'l considera un dels grans renovadors de la poesia espanyola dels anys 60. La seva obra al principi era de marcat compromís social i després fou més de reflexió sobre el llenguatge i erotisme. L'any 1963 guanyà el Premi Adonais. Rebé el Premi Nacional de Flamencologia. És membre de la Càtedra de Flamencologia. Guanyà el Premi Nacional de Poesia l'any 1978.

Monuments

2009-09-13T10:48:00.000-07:00

Aquesta imatge és propietat del blog Els primers gestos del verd...

"El buit que sents, més gran cada vegada,

és el dels traïdors.

Els monuments, per dins, també estan buits,

la seva entranya és de rovell i mort:

foscos, podrits per la mateixa història,

el seu interior és tan sinistre

com arrogant el gest del personatge.

Alhora que ens traeixen els amics

- i la mort és també traïció-

ens anem convertint en monuments.

Per fora hi ha una resta d'eloqüència,

sobretot quan parlem a algú més jove,

però la nostra veu ja fa un ressò

de buit, perduda a un entramat de ferro

que s'esfulla en lleugeres llesques d'òxid."

Aquest poema es titula Monuments i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

Alins

2009-09-09T16:47:00.000-07:00

Me'n vaig de vacances, a esgotar els dies que em queden. Així que des del dia 10 fins el 13 li dono unes petites minivacances al blog. A continuació un petit tastet de la zona que vaig a visitar. Alins és un poble de la Vall Ferrera a la comarca del Pallars Sobirà. Aquesta comarca ha estat habitada des de temps prehistòrics. La Vall Ferrera es troba aïllada geogràficament, tret que comparteix amb la resta de la comarca, això n'ha perjudicat el seu desenvolupament econòmic. D'aquesta vall se n'explotaren les menes de ferro fins al segle XIX. Amb l'arribada dels alts forns les fargues perderen vigència i pràcticament desaparegueren. Amb el tancament de les fargues i la finalització de l'explotació minera del ferro la vall es mantingué amb una economia de subsistència: la ramaderia, l'agricultura i l'explotació dels boscos.

Apilant llenya

2009-09-09T09:03:00.000-07:00

"L'home sol anar al bosc a recollir

els troncs caiguts després d'una tempesta.

Els apila darrera la casa.

De cada un en recorda

que el va fer caure i on va recollir-lo.

En les nits fredes, contemplant les flames,

va cremant el que queda del que estima."

Aquest fragment pertany al poema Apilant llenya escrit per Joan Margarit d'aquest autor contemporani ja n'hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

Laberitns de s'Hostal

2009-09-08T13:35:00.000-07:00

"Hi ha el laberint de senders que vogeixen les pedreres i aboquen a miradors; hi trobaràs el laberint dels vergers de recorregut sinuós que t'obliguen a anar i tornar sobre les mateixes passes, que et menen a un atri clos; et perdràs pel laberint del tòtem, del qual en saps l'entrada però no en veus la sortida."

Aquest fragment pertany al llibre Laberints de s'Hostal l'ha escrit Francesc Florit Nin. Escriptor i pintor nascut a Ciutadella de Menorca l'any 1960. És llicenciat en Filologia Catalana. És professor de llengua i literatura. És membre de l'Institut Menorquí d'Estudis des de la seva fundació. Pertany a les associacions: Lithica, GOB, Ammistia Internacional... També escriu articles d'opinió a la premsa. Ha donat conferències sobre literatura catalana. Ha fet articles de crítica literària sobre novel.la i poesia.

Justament aquest llibre l'ha escrit per a l'Associació Lithica.

Menorca

2009-09-03T16:04:00.000-07:00

Estaré uns dies de vacances a la preciosa i desconeguda per mi illa de Menorca, tindré el punt de partida a Ciutadella i des d'allà aniré fent excursions. La Minorica romana sempre m'ha atret per la seva cultura talaiòtica, tant enigmàtica, amb les seves impressionants taules de pedra. Ara tinc l'oportunitat de veure-les in situ. Només de pensar en el seu excel.lent formatge, sobrassada i segur que d'altres productes típics que no en tinc coneixement ja se m'obre la gana. Segur que pendre una pomada, seria una heretgia no fer-ho.

Fins a la tornada. Durant aquests dies que em prenc de vacances dono un més que merescut descans al blog i a tots vosaltres,-)

Una abraçada a tots.

El Comte Arnau

2009-09-03T14:37:00.000-07:00

"Els timbals de l'orgia ofenen l'aire
de l'hora matinal, que encara guarda
les quietuds de l'aire de la nit."

Aquest fragment pertany al poema El Comte Arnau escrit pel nostre il.lustre poeta Joan Maragall de qui ja hem parlat en aquest blog a Cant de retorn.

Els Goigs de la Mare de Déu de Núria

2009-09-02T10:11:00.000-07:00

"Verge de la Vall de Núria,

voltada de soledats,

que, immòbil en la foscúria

i en vostres vestits daurats,

oïu l'eterna cantúria

del vent i les tempestats."

Aquest fragment pertany als Goigs de la Mare de Déu de Núria escrit per Joan Maragall, d'aquest autor ja n'hem parlat en aquest blog a Cant del retorn.

La vaca cega

2009-09-01T09:16:00.000-07:00

Aquesta foto és propietat del blog Alego

"Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el posat ferm d'altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot mentre pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sense gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se'n torna

orfe de llum sota el sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua."

Aquest poema es titula La vaca cega i fou escrit per Joan Maragall de qui ja hem parlat en aquest blog a Cant del retorn.

La violació de Lucrecia II

2009-08-31T14:26:00.000-07:00

"És que la bellesa mateixa de convèncer a si mateix

Els ulls dels homes sense un orador;

Què té de què fer a continuació, les disculpes,

Per exposar el que és tan singular?

O per què és Collatino l'editor

D'aquesta joia rics tan de mantenir desconegut

De les orelles lladres, perquè és el seu?"

Aquest fragment pertany al poema La violació de Lucrecia escrit per William Shakespeare d'aquest gran autor anglès ja n'hem parlat en aquest blog a Venus i Adonis.

Sonets

2009-08-30T10:11:00.000-07:00

"Pel que has comès no sentis més el desconsol;
espines té la rosa, la font de plata fang,
núvols i eclipsis enfosqueixen lluna i sol,
i hi ha cucs odiosos dins del capoll més blanc."

Aquest fragment pertany a Sonets escrits per William Shakespeare, d'aquest admirable autor de la literatura universal ja n'hem parlat en aquest blog a Venus i Adonis.

El pelegrí apassionat

2009-08-26T10:37:00.000-07:00

"Un cinturó de palla i brots d'heura,
Amb fermalls de corall i els tacs d'ambre;
I si aquests plaers et pot passar,

Llavors viu amb mi i ser el meu amor."

Aquest fragment pertany al sonet El pelegrí apassionat escrit per William Shakespeare, d'aquest magnífic autor ja n'hem parlat en aquest blog a Venus i Adonis.

El fènix i la tortuga

2009-08-25T14:24:00.000-07:00

"Deixa que l'au més fort de laics,
En l'arbre d'Aràbia únic,
Herald trist i la trompeta de ser,
Per a les ales de so casta obeir."

Aquest fragment pertany al poema El fènix i la tortuga escrit per William Shakespeare, d'aquest gran autor universal ja n'hem parlat en aquest blog a Venus i Adonis.

Venus i Adonis

2009-08-24T14:06:00.000-07:00

"Deixa'm excusar el teu cavall, noiet,
i aprèn d'ell, t'ho prego cordialment,
a collir dels plàcids delits que et vinguin.
Fos muda i l'instint també t'ho diria:
que aprenguis a estimar, la lliçó és fàcil,
i un cop apresa no s'oblida mai."

Aquest fragment pertany a la poesia Venus i Adonis escrita per William Shakespeare qui nasqué a Stratford-upon-Avon l'any 1564 i hi morí l'any 1616. Fou un dramaturg, poeta i actor anglès. Es considerat el dramaturg més important de tots els temps. El seu estil dramàtic es caracteritza per un estil poètic, refinat i enginyós, on la musicalitat del vers és tant important com l'acció. Fa burla dels considerats grans valors de l'època: l'honor, la dignitat, l'amor, el respecte... El seu humor no té res d'0bscé està ple d'un enginy líric i reflexiu.

Cita anònima

2009-08-23T11:16:00.000-07:00

"El pitjor de la ignorància... és

que... a mesura que s'allarga,

adquireix confiança."

Aquesta cita és anònima però com que la trobo molt encertada l'he penjat al blog.

Cita d'Albert Moravia

2009-08-22T03:32:00.000-07:00

"L'ignorant té valor, el

savi por."

Aquesta cita és d'Albert Moravia, pseudònim de l'escriptor i periodista italià, Alberto Pincheri, nascut a Roma l'any 1907 i mort l'any 1990 en aquesta mateixa ciutat. Escrigué per a la revista 900. Durant la seva joventut mentre es recuperava de tuberculosis escrivia sobre les dificultats morals de les persones socialment inadaptades i atrapades per les circumstàncies. Col.laborà també amb Il Mondo i el Corriere della Sera. Fundà la revista Nuovi Argomenti. Representà Itàlia al Parlament Europeo des de l'any 1984 fins que morí.

Cita d'Antonio Machado

2009-08-12T15:08:00.000-07:00

"Todo lo que se ignora se desprecia."

Aquesta cita és d'Antonio Machado, poeta, escriptor i intel.lectual espanyol nascut a Sevilla l'any 1875 i que morí a Cotlliure l'any 1939. Es crià en un ambient familiar amarat d'unes fortes conviccions ideològiques lliberals. Primer formà part del Modernisme i després fou un dels grans escriptors de la generació del 98. A causa de la Guerra Civil s'hagué d'exilià. Estudià a la Institució Lliure d'Ensenyament. Treballà d'actor mentre estudiava batxillerat. Col.laborà amb la revista Helios.

Cita de Confuci

2009-08-10T11:03:00.000-07:00

"La ignorància és la nit de

la ment: però una nit sens

lluna i sense estels."

Aquesta cita és de Confuci, filòsof xinès nascut a Qufu l'any 551 a. C. i mort l'any 478 a. C. De la seva vida no en sabem gaires coses del cert, la seva biografia escrita 300 anys després de la seva mort està farcida de llegenda. Sabem que pertanyia a una familia de terratinents de la classe noble més baixa. Fou un personatge cabdal de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general. A partir dels seus ensenyaments, molt de temps després, sorgí una nova religió: el confucionisme.

Cita de Baltasar Gracián

2009-08-09T11:36:00.000-07:00

"El primer paso de la ignorancia

es presumir de saber. "

Aquesta cita és de Baltasar Gracián escriptor espanyol nascut l'any 1601 a Belmonte de Gracián pertanyent al terme municipal de Calataiud i mort l'any 1658 a Tarazona. Aquest escriptor del Segle d'Or practicà la prosa didàctica i filòsofica. La seva obra més important sigué El Criticón comparable per la seva qualitat a El Quixot o La Celestina.

Cita d'Albert Einstein

2009-08-08T15:39:00.000-07:00

"Tots som molt ignorants

el que passa és que no

tots ignorem les mateixes coses."

Aquesta cita és d'Albert Einstein científic nascut l'any 1879 a Ulm i mort l'any 1955 a Princeton. Físic nascut a alemanya que es nacionalitzà suís i després estadounidenc. Podem dir que és el científic més important i popular del segle XX. L'any 1905 publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat. També publicà treballs que es poden considerar els fonaments de la física estadística i la mecànica quàntica. L'any 1915 presentà la Teoria General de la Relativitat. On reformulà completament el concepte de gravetat.

Paternal

2009-08-07T15:09:00.000-07:00

"Furient va esclatant l'odi per la terra,
regalen sang les colltorçades testes,
i cal anar a les festes,
amb pit ben esforçat, com a la guerra."

Aquest fragment pertany al poema Paternal escrit per Joan Maragall d'aquest gran autor ja n'hem parlat a Cant del retorn.

Les minves del gener

2009-08-04T16:07:00.000-07:00

Foto del blog Amb ulls de sargantana

"Com al mig de l'hivern la primavera,

aixís el cel avui, i el sol i l'aire,

obre de bat a bat balcons i portes

i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,

que són avui. Fins a cada moment sembla

que han d'esclatar en verdor les branques nues,

i que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,

i que s'ha d'embaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:

no et sents la primavera a les entranyes?

Llança`t, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,

te donaria un bes al mig dels llavis,

al davant de tothom, sense vergonya

de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,

demà les neus blanquejaran la serra.

La primavera és lluny del temps endintre,

pro un dia com avui n'és la promesa.

Si promesa tu em fosses, estimada,

ja cap mena d'hivern en mi cabria,

ni ara, ni després, ni mai, que portes

tu a dintre els ulls la primavera eterna."

Aquesta poesia es diu Les minves del gener i la va escriure Joan Maragall, d'aquest gran autor ja n'hem parlat en aquest blog a Cant del retorn.

L'oda infinita

2009-08-03T03:36:00.000-07:00

"Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai."

Aquest fragment pertany al poema L'oda infinita escrita per Joan Maragall autor de qui ja hem parlat en aquest blog a Cant del retorn.

Recordar el Besòs

2009-08-02T10:05:00.000-07:00

Foto del blog Bona nit i tapa't

"Les finestres de nit, amb la llum groga,

són ulls voltats pel rímel de l'asfalt.

Recordo el pis: una bombeta morta,

gossos i infants damunt d'un matalàs.

En la cuina, corrupta, sense porta,

amb verdet als plats bruts amuntegats,

un noi escolta un vell pick-up que toca

discs de drapaire, però tots de Bach.

Els cables negres d'alta tensió

la lluna sobre el riu els fa brillar.

Sota el pas elevat de l'autopista,

la desolada terra de ningú,

corral de cotxes de segona mà.

Per a aquest món, cap més futur que Bach."

Aquest fragment pertany a la poesia Recorda el Besòs escrita per Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.