dijous, 7 de maig del 2009

Cançó del desig farsant











"Caminem sota els estels,
caminem, Maria,
ja han callat tots els bruels,
ja s'han fos tots els anhels
del dia.

Caminem pels empedrats
lluny del gris xivarri;
caminem enamorats
entre el pèl de tots els gats"




Aquest fragment pertany al poema Cançó del desig farsant escrit per Josep Maria de Sagarra de qui ja hem parlat en aquest blog (Aigua-marina) i fou interpretat per Joan Manuel Serrat neix a Barcelona l'any 1943. L'any 1965 entrà als Setze Jutges. El seu èxit és ràpid i contundent gràcies al seu carisma i a la seva veu tremolosa i clara a la vegada. Les seves melodies es retenen amb facilitat i tenen unes lletres sentimentals i dignes al mateix temps. L'any 1968 és un any molt important en la biografia de Joan Manuel Serrat, ja que decideix cantar també en castellà i tot i això quan li ofereixen representar l'estat espanyol a Eurovisió s'hi nega si no pot utilitzar el català. En temps de democràcia continua cantant en català i en castellà i així segueix.

dimecres, 6 de maig del 2009

Cançó del bes sense port
















"L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,"





Aquest fragment pertany a la poesia Cançó del bes sense port escrita per Maria Mercè Marçal qui nasqué a Barcelona l'any 1952 i morí en aquesta mateixa ciutat l'any 1998. Poeta, narradora i traductora. Es considerà sempre d'Ivars d'Urgell població on passà la seva infantesa. Llicenciada en Filologia Clàssica. Tradueix les obres de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. Fou cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. Fou un membre molt actiu de la vida literària catalana, a més a més de tenir implicacions polítiques i feministes.

dimarts, 5 de maig del 2009

Cançó de rem i de vela núm. XII



"Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua.

Entre les barques quan passa l'amor,
no s'ha vestit de passades molt llargues,
l'amor que passa a la vora del mar,
curt refilet de pinsà i cogullada."



Aquest fragment pertany al poema Cançó de rem i de vela núm. XII escrit per Josep Maria de Sagarra de qui ja hem parlat en aquest blog (Aigua-marina), així que aprofitaré aquests preciosos versos per parlar de Lluís Llach que interpretà aquesta poesia. Lluís Llach nasqué l'any 1948 a Girona i visqué tota la infantesa a Verges. Absolutament immers en l'ambient universitari antifranquista entre en contacte amb els Setze Jutges i es converteix aviat en un membre destacat de la Nova Cancó. Hagué d'exiliar-se a París per les seves idees catalanistes i antifranquistes. Durant la democràcia continuà cantant sempre en català fins que decidí retirar-se l'any 2007.

diumenge, 3 de maig del 2009

Cançó de la vinguda de la tarda
















"Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.

Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda."




Aquest fragment pertany al poema Cançó de la vinguda de la tarda de Salvador Espriu de qui ja hem parlat en aquest blog (Cançó de capvespre) i ha estat interpretada per Raimon a qui també hem dedicat algunes línees en aquest blog (Així com cell qui veu la mort a prop).

dissabte, 2 de maig del 2009

Cançó de la plenitud del matí









"Llum de retorn de barca:
la solitud guanyada.
A l'or caminat del dia,
llum de retorn de barca.

Sóc. I en un lleu, benigne
hàlit de vida d'aire,
per mar i somnis duia
la solitud guanyada."



Aquest fragment pertany a la poesia Cançó de la plenitud del matí i fou escrita pel nostre admirat Salvador Espriu de qui ja hem parlat en aquest blog (Cançó de capvespre) i Raimon la interpretà. D'aquest cantautor valencià també n'hem parlat en aquest blog (Així com cell qui veu prop la mort).

divendres, 1 de maig del 2009

Cançó de la mort resplendent







"Fortunes de mar
se m'emportaran.

No podràs
orsejar sense perdre,
un a un, blanc veler,
tots els pals.

Per l'engany"



Aquest fragment pertany al poema Cançó de la mort resplendent de Salvador Espriu per més informació anar a Cançó de capvespre i també fou interpretat per Raimon cantautor de qui també ja hem parlat en aquest blog (Així com cell qui es veu prop de la mort).