diumenge, 3 de maig de 2009

Cançó de la vinguda de la tarda
















"Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.

Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda."




Aquest fragment pertany al poema Cançó de la vinguda de la tarda de Salvador Espriu de qui ja hem parlat en aquest blog (Cançó de capvespre) i ha estat interpretada per Raimon a qui també hem dedicat algunes línees en aquest blog (Així com cell qui veu la mort a prop).

2 comentaris:

  1. ostres quina casualitat...
    avui a la fira del llibre d'ocasio he comprat un llibre de l'espriu...al fullejar-ho a casa, he llegit aquest poema precisament.
    ummmmmm...es bruxeria aixo??jajajajajja
    un peto, bonica
    bona nit!

    ResponElimina
  2. "ample respir de l'aigua" és maca aquesta expressió, en mig d'aquest fragment citat. És justa la sensació que un -jo-té de l'aigua encerclada d'un paisatge, sens poder-ho dir abans de manera tan reconeguda, com aquest vers mostra.

    ResponElimina