Set dones i un home sol

"Quina vergonya. Però, què estic dient? No em puc permetre perdre aquest judici. Imagina't que hagués de pagar. Què diria a l'Amadeu? I encara que li digués la veritat, no ens podem permetre una despesa de vés a saber quants diners. Mira què hi diu, aquí. L'Amadeu rebria vuit mil euros si jo em morís i onze mil si em quedés invàlida. I per als ocupants les xifres són les mateixes. Però, és clar, estem parlant de l'assegurança, no pas d'una sentència judicial. Aquestes quantitats..."

Aquest fragment pertany al llibre Set dones i un home sol escrit per Víctor Alexandre és periodista i escriptor. Nasqué a Barcelona l'any 1955. El seu gènere preferit és l'assaig però de vegades també escriu ficció (El somriure de Burt Lancaster) i obres dramàtiques (Èric i l'Exèrcit del Fènix i Trifulkes de la Katalana Tribu). L'any 1996 obtingué el Premi Recull de Periodisme, l'any 2005 el Premi Nacional Lluís Companys, l'any 2006 el Premi Francesc Ferrer i Gironès i l'any 2008 el Premi Mercè Rodoreda.