divendres, 29 de maig de 2009

Quan veig l'alosa aletejar






"Quan veig l'alosa aletejar
joiosa al raig matinador,
com defalleix i es deixa anar,
que el cor li vessa de dolçor,
una gran enveja m'ha copsat
d'aquell ocell que veig joiós,
que em meravell que el cor, dardat
pel gran desig, no en resti fos."


Aquest fragment pertany al poema Quan veig l'alosa aletejar escrit per Bernart de Ventadorn qui nasqué l'any 1147 a Corresa i morí l'any 1170 probablement a Dalon. Les dades que tenim sobre ell no són gaire fiables. Era fill d'un forner del castell de Ventadorn. Va aprendre l'art de cantar i escriure del seu protector Eble III de Ventadorn. Els seus primers poemes els dedicà a Margarida de Turena de qui s'enamorà i això el dugué a haver d'abandonar Ventadorn per anar primer a Montluçon i després a Tolosa de Llenguadoc. Seguí Elionor d'Aquitània a Anglaterra i a la cort dels Plantagenet.

2 comentaris:

  1. I.Can vei la lauzeta mover
    de joi sas alas contra.l rai,
    que s'oblid' e.s laissa chazer
    per la doussor c'al cor li vai,
    ai! tan grans enveya m'en ve
    de cui qu'eu veya jauzion,
    meravilhas ai, car desse
    lo cor de desirer no.m fon.

    Aquí tens la resta del poema en versió original i traduïda al català:

    blocs.xtec.cat/inquiet/files/2008/10/canveilalauzetamover.doc

    Enhorabona pel bloc

    ResponElimina