"¿On és ant el goig que jo tenia,on és anat?
Sota d'un bosc que no coneix el dia,
de tot camí me n'era jo oblidat.
Oh goig d'amor, que etern em prometia!
Tot, fora d'ell, es feia fosquedat.
Com un ocell sobre la mà el tenia
i el meu palmell no en fora mai lassat."
Aquest fragment pertany al poema Cançó del goig perdut escrit per Josep Carner de qui ja n'hem parlat en aquest blog (Aigües de primavera) i fou interpretat per Guillermina Motta de qui també hem parlat en aquest blog (Canticel).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada