dijous, 21 de maig del 2009

Dancing girl




"Un instant, un instant només,
després vindria el tornar enrera,
el meditar després...
Tot un instant, tota una primavera.
És un instant que passa... i ja ha fugit;
què hi fa. En el llavi posa
un gust indefinit,
un gust pàl.lid de llet de mel i rosa.
Ets tu i ella, al voltant la gent, qui sap?
pell i esperit de tota mena..."



Aquest fragment pertany al poema Dancing girl escrit per Josep Maria de Sagarra de qui ja hem parlat en aquest blog (Aigua-marina) i l'interpretà el nostre admirat Ovidi Montllor (Canto a la lluita).
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. jo artin au22 de maig del 2009, a les 14:34

    Hi ha alguna cosa magnífica en poder considerar el fugisser que arriba a ser tot, i tot i així tenir un temps, viu, per viure burlant aquests instants en intensitats variables.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. jo artin au23 de maig del 2009, a les 17:25

    regalitu: pack anticrisi: post, llibre i música: http://morter.blogspot.com/2009/05/moviments.html

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)