Menorca

Estaré uns dies de vacances a la preciosa i desconeguda per mi illa de Menorca, tindré el punt de partida a Ciutadella i des d'allà aniré fent excursions. La Minorica romana sempre m'ha atret per la seva cultura talaiòtica, tant enigmàtica, amb les seves impressionants taules de pedra. Ara tinc l'oportunitat de veure-les in situ. Només de pensar en el seu excel.lent formatge, sobrassada i segur que d'altres productes típics que no en tinc coneixement ja se m'obre la gana. Segur que pendre una pomada, seria una heretgia no fer-ho.

Fins a la tornada. Durant aquests dies que em prenc de vacances dono un més que merescut descans al blog i a tots vosaltres,-)

Una abraçada a tots.

El Comte Arnau

"Els timbals de l'orgia ofenen l'aire
de l'hora matinal, que encara guarda
les quietuds de l'aire de la nit."


Aquest fragment pertany al poema El Comte Arnau escrit pel nostre il.lustre poeta Joan Maragall de qui ja hem parlat en aquest blog a Cant de retorn.

Els Goigs de la Mare de Déu de Núria

"Verge de la Vall de Núria,

voltada de soledats,

que, immòbil en la foscúria

i en vostres vestits daurats,

oïu l'eterna cantúria

del vent i les tempestats."

Aquest fragment pertany als Goigs de la Mare de Déu de Núria escrit per Joan Maragall, d'aquest autor ja n'hem parlat en aquest blog a Cant del retorn.

La vaca cega

Aquesta foto és propietat del blog Alego

"Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el posat ferm d'altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot mentre pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sense gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se'n torna

orfe de llum sota el sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua."

Aquest poema es titula La vaca cega i fou escrit per Joan Maragall de qui ja hem parlat en aquest blog a Cant del retorn.