"Verge de la Vall de Núria,
voltada de soledats,
que, immòbil en la foscúria
i en vostres vestits daurats,
oïu l'eterna cantúria
del vent i les tempestats."
Aquest fragment pertany als Goigs de la Mare de Déu de Núria escrit per Joan Maragall, d'aquest autor ja n'hem parlat en aquest blog a Cant del retorn.
És un indret preciós, oi? Fa bo de seure, pensar, mirar i deixar-te acompanyar de la natura...
ResponEliminaEn un lloc com Núria, no m'importaria pas a mi sentir l'eterna cantúria del vent i les tempestats.
ResponEliminaNo sé si sóc una bona Núria, ja que fa temps que hi vaig.
ResponEliminaAbans havia tingut un veí que recopilava goigs de verges catalanes