dissabte, 19 de setembre de 2009

Garota



























"Sota l'aigua de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre
ni perles, la bellesa no m'importa
soc un guerrer de dol que, amb negres llances,
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat, però a vegades,
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca, la seguretat."


Aquest poema es diu Garota i l'ha escrit Joan Margarit, autor de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

5 comentaris:

  1. En aquests corrents i aquestes lluites ens movem; a vegades, sense semblar-ho, sense sospitar-ho en oposat sentit de la vida.

    ResponElimina
  2. Es pot vostè creure que un servidor anirà a l'Empordà només per a menjar-ne?

    Per cert, quan és la millor temporada?

    ResponElimina
  3. Hola.
    L'error no té res a veure si ets de Reus o no, es tracta de que la plaça és del Comte de Reus, no del Compte de Reus. Si no és que la plaça és dedicada als pressupostos municipals, cosa que no crec.

    ResponElimina