Cant espiritual

"Si el món ja és tant formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostre a dintre de l'ull nostre,

que més ens podeu dâ en una altra vida?

Perxò estic tant gelós dels ulls, i el rostre,

i el cos que m'he donat, Senyor, i el cor

que s'hi mou sempre... I temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure,

aquest cel blau damunt de les muntanyes,"

Aquest fragment de la poesia Cant espiritual fou escrit per Joan Maragall , d'aquest autor en vam parlar en aquest blog (anar a la poesia Cant del retorn) o sigui que avui hem valdré d'aquest poema per parlar-vos de Xavier Ribalta que el va musicar. És un cantautor nascut a Tàrrega l'any 1943, la seva música es caracteritza per la seva profunda vinculació a la terra i al país. Va ser un dels primers noms que sonaren dins de la "Nova Cançó" però sempre seguí un camí independent, molt compromés que el portar a autoexiliar-se perqué no podia expressar-se en la llengua del nostre país.

Cant del retorn

"Tornem de batalles, venim de la guerra,

i ni portem armes, pendons ni clarins;

vençuts en la mar i vençuts en la terra,

som una desferra.

Duem per estela taurons i dofins.

Germans que en la platja plorant espereu,

ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança - la host macilenta

que branda amb el brand de la nau que la duu.

Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!"

Aquest fragment de la poesia Cant del retorn és de Joan Maragall, aquest autor nasqué l'any 1860 a Barcelona i hi morí l'any 1911. Tot i que és més conegut com a poeta també escrigué assajos i féu traduccions. Formà part del moviment modernista i la seva teoria "paraula viva" l'aplicà a la poesia de manera que l'entén com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-hi. Les seves traduccions més destacades foren les de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietscheze. Fou membre fundador de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cant de Ramon

"Són creat e ésser m'és dat

a servir Déu que fos honrat,

e són caut en mant pecat

e en ira de Déu fui pausat.

Jesús me venc crucificat,

volc que Déu fos per mi amat.

Matí ané querre perdó

a Déu, e pris confessió

ab dolor e contrició"

Aquest fragment de Cant de Ramon pertany al nostre il.lustre poeta Ramon Llull. Aquest autor mallorquí visqué entre els anys 1232 i 1316. Fou un escriptor prolífic i polifacètic que s'expressà en català, llatí i àrab. La gran aportació de Llull fou el que ell anomenava Art i que és el fonament de l'apologètica una base metodològica única per a tots els camps del saber en el segle XIII. Art és un sistema general d'interpretació de la realitat visible i invisible que utilitza tècniques semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. També sigué un dels primers escriptors que utilitza la llengua popular en àmbits reservats al llatí.

Bons consells a una minyona

"Vés a buscar espinacs

minyona, puix tant ho vols;

mes guarda que els caragols

no't toquen amb sos llimacs.

Mira com poses lo peu,

guarda bé, amada germana,

aqueixa roba de grana

que no té estima ni preu;

no'n faças tela de sacs,"

Aquest fragment de poesia pertany a Bons consells a una minyona, fou escrit per Francesc Vicent Garcia, més conegut com el Rector de Vallfogona, que nasqué l'any 1579 a Tortosa i morí el 1623 a Vallfogona de Riucorb. Fou un poeta i eclesiàstic català, es conegut per la seva poesia artificiosa i elegant, la seva poesia és altament irònica i teatral. També escrigué sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres.

Bec de gavina

"Aguaitàveu la nuesa del pou,

el desig ressonant dins el vertígen,

i el temps flotava mort, relluïa

com uns ulls de granota entre el llapó.

Llavors, l'amor era un bec de gavina

que burxava l'espill glaçat del cor,

el batec del martell sobre la perla"

Aquest fragment és de la poesia Bec de gavina escrita per Ramon Ramon nascut a El Vendrell l'any 1858 i mort en aquesta mateixa vila l'any 1916. Gairebé no es coneix res de la seva biografia tret del seu any de naixement i de mort. Fou un autor dramàtic català, encara que també escrigué poesia, comèdia i sainets.

Bales

"Hi ha una bala calenta que ens batega al cervell,

quan pensem en la mort, que és pensar en

nosaltres,

i n'hi ha una altra a l'esquena que sentim

grinyolar

cada cop que ens girem per contemplar uns ulls

últims,

mirant-nos a trenc d'alba, i una bala als pulmons

que s'enfila a la gola per l'alè d'un sospir

o per la tos del fum nocturn que els somnis"

Aquest és un fragment de la poesia Bales, escrita per Txema Martínez Ingles, autor que va nèixer a Lleida l'any 1972 és un dels valors més ferms de la literatura contemporània que s'escriu avui a les Terres de Ponent. Forma part juntament amb altres joves escriptors del grup Imparables. Es dedica també a la traducció, crítica literària i als articles.

Assumiràs la veu d'un poble

"Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gent,"

Aquest fragment de la poesia "Assumiràs la veu d'un poble" és de Vicent Andrès Estellés nascut a Burjassot l'any 1924 i mort a València el 1993. És considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i el més gran poeta del País Valencià des del segle XV fins a l'actualitat. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.