Les minves del gener

Foto del blog Amb ulls de sargantana

"Com al mig de l'hivern la primavera,

aixís el cel avui, i el sol i l'aire,

obre de bat a bat balcons i portes

i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,

que són avui. Fins a cada moment sembla

que han d'esclatar en verdor les branques nues,

i que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,

i que s'ha d'embaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:

no et sents la primavera a les entranyes?

Llança`t, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,

te donaria un bes al mig dels llavis,

al davant de tothom, sense vergonya

de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,

demà les neus blanquejaran la serra.

La primavera és lluny del temps endintre,

pro un dia com avui n'és la promesa.

Si promesa tu em fosses, estimada,

ja cap mena d'hivern en mi cabria,

ni ara, ni després, ni mai, que portes

tu a dintre els ulls la primavera eterna."

Aquesta poesia es diu Les minves del gener i la va escriure Joan Maragall, d'aquest gran autor ja n'hem parlat en aquest blog a Cant del retorn.