"Pel que has comès no sentis més el desconsol;
espines té la rosa, la font de plata fang,
núvols i eclipsis enfosqueixen lluna i sol,
i hi ha cucs odiosos dins del capoll més blanc."
Aquest fragment pertany a Sonets escrits per William Shakespeare, d'aquest admirable autor de la literatura universal ja n'hem parlat en aquest blog a Venus i Adonis.
M'agrada aquest poema, i és cert...no som perfectes!
ResponEliminaEm permets un suggeriment? La llista de "altres blogs interessants"...No es llegeix gens bé amb el color de lletra que li has posat, l'hauries d'enfosquir una mica.
Una abraçada
Com sempre, genial
ResponEliminaM'encanta... les persones, com totes les altres coses tenim aspectes molt diferents i jo sempre dic que som molt poca cosa i que ens equivoquem i no hi ha altre remei que acceptar els errors (els nostres i els dels altres) i aprendre una mica de cadascun d'ells. I si ja ho deia Shakespeare... jo què m'enrotllo? :)
ResponEliminaGràcies pel teu suggeriment Fra Miquel hi he canviat el color i ara queda molt més lluït.
ResponEliminaUna abraçada
"a lo hecho, pecho" Si Shakespeare em llegís tornava a la tomba de cop... Clar que m'he quedat amb una petita part del significat del poema "Ningú és perfecte" (crec que era el final de la peli "con faldas y a lo loco")
ResponEliminaDoncs sí... sovint entre mig de tanta parafernàlia el que manca és precisament una mica de sentit comú!
ResponElimina