Garota

"Sota l'aigua de la costa
ancoro la cuirassa. No faig nacre
ni perles, la bellesa no m'importa
soc un guerrer de dol que, amb negres llances,
s'amaga en una escletxa de la roca.
Viatjar és arriscat, però a vegades,
em moc amb les espines fent de crossa
i em rebolquen, maldestre, les onades.
En el mar perillós busco la roca
d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura
sóc el meu propi presoner: la prova
de com fracassa, sense risc, la vida.
A fora hi ha la llum i el cant del mar.
Dins meu, la fosca, la seguretat."


Aquest poema es diu Garota i l'ha escrit Joan Margarit, autor de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

El espía

"Me han apostado en esta esquina oscura.
Debo espiar todos los movimientos,
el paso de los grises regimientos
que arrastran sus convoyes de amargura."


Aquest fragment pertany al poema El espía escrit per Leopoldo de Luis. El seu nom és Leopoldo Urrutia de Luis, encara que com a autor signa com Leopoldo de Luis. Nasqué a Córdova l'any 1918 i morí a Madrid l'any 2005. Fou un poeta i crític espanyol. Estudià Magisteri. Durant la Guerra Civil s'allistà al bàndol republicà. Durant la posguerra estigué empresonat a Ciudad Real i a Ocaña i entre els anys 1939 i 1942 formà part dels batallons de treballadors esclaus del franquisme.

Separat

"La vida desconeguda
l'he viscuda sense tu.
Al teu costat."


Aquest fragment pertany a la poesia Separat escrita per Joan Margarit, autor de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

Lo fugitivo

"Mi recién conocida Loba
no nos pidamos groseras garantías.

Que dure un día un año un mes
es lateral en el amor
que se acabe es su precio
que duela luego es su victoria.

Seamos servidores del amor
y jamás sus contables
cierto que viene para irse

como nosotros...
como nosotros..."


Aquest poema es titula Lo fugitivo i l'ha escrit Félix Grande. Aquest autor nasqué a Mérida l'any 1937. És un flamencoleg i crític espanyol. Se'l considera un dels grans renovadors de la poesia espanyola dels anys 60. La seva obra al principi era de marcat compromís social i després fou més de reflexió sobre el llenguatge i erotisme. L'any 1963 guanyà el Premi Adonais. Rebé el Premi Nacional de Flamencologia. És membre de la Càtedra de Flamencologia. Guanyà el Premi Nacional de Poesia l'any 1978.

Monuments

Aquesta imatge és propietat del blog Els primers gestos del verd...

"El buit que sents, més gran cada vegada,

és el dels traïdors.

Els monuments, per dins, també estan buits,

la seva entranya és de rovell i mort:

foscos, podrits per la mateixa història,

el seu interior és tan sinistre

com arrogant el gest del personatge.

Alhora que ens traeixen els amics

- i la mort és també traïció-

ens anem convertint en monuments.

Per fora hi ha una resta d'eloqüència,

sobretot quan parlem a algú més jove,

però la nostra veu ja fa un ressò

de buit, perduda a un entramat de ferro

que s'esfulla en lleugeres llesques d'òxid."

Aquest poema es titula Monuments i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.