Aquesta imatge és propietat del blog A la taula i al llit...
"Cap vent no mou el bri d'una esperança,
de cada núvol només cau neguit,
el destí s'enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys de nit.
El fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït,
i m'ha feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i de l'esprit.
Potser ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m'espera
la fi. Pugui jo caure incanviat
tot fent honor, per via detrurera,
amb ulls humits i cor enamorat
a un esquinçall, en altre temps bandera."
Aquest poema es titula El tomb de l'any i l'escrigué Josep Carner de qui ja hem parlat en aquest blog a Aigües de primavera.
M'emociones avui, amb Carner.
ResponEliminaQue tinguis un bon dia, Marta