diumenge, 25 d’octubre de 2009

Jo en la nit immortal



















"Posa'm nit, damunt, fang i fang;
fes-me nimi cosset de pessebre,
ninotet que camina, tranquil, sense sang,
entre suro que és roca i farina que és gebre!
Deixa'm Nit, en l'ànomim; ningú,
sota el cel disfressat de llustrina,
amb l'esqueix de l'arboç i l'estrella que lluu,
entre mans d'un menut que em fa fer de joguina!"


Aquesta poesia es titula Jo en la nit immortal i l'escrigué Josep Punsola de qui ja hem parlat en aquest blog a Pluja a la muntanya.

1 comentari:

  1. Per un camí d'imatges... fins al poema. Una bona maner a d'arribar-hi.

    ResponElimina