Sistemes

"La poesia és

un sistema de miralls

giratoris, lliscant amb harmonia

desplaçant llums i ombres a l'emprovador: perquè

el vidre esmerilat? Com parlant de conversa

amb les tovalles i música suau jo et diria, estimada

que aquest reflex, o l'altre, és el poema,

o n'és un dels aspectes: hi ha un poema possible

sobre la duquessa morta a Ekaterinenburg,

i quan es mou el sol vermell a les finestres, jo recordo

els seus ulls blaus. No ho sé n'he passat tantes, d'hores,

als trens de nit, tot llegint novel·les policíaques

(sols a la casa buida, obríem els armaris)

i una nit, anant cap a Berna, dos homes es besaren al meu departament

perquè era buit, o jo dormia, o era fosc

(una mà cercà l'altra, un cos l'altre)

i ara gira el cristall

i amaga aquest aspecte: el real i el fictici,

la convenció, és a dir, i les coses viscudes,

l'experiència de la llum als boscos hivernals,

la dificultat de posar coherència és un joc de miralls,

els actes que es resolen en la irrealitat,

els àcids que envaeixen velles fotografies,

el groc, la lepra, el rovell i la molsa que esborren les imatges,

el quitrà que empastifa les cares dels nois amb canotier,

tot allò que una tarda morí amb les bicicletes,

cromats vermells colgats a les cisternes,

a càmera lenta els cossos (a l'espai, com al temps) sota les aigües

(Enfosquit com el fons d'un mirall esberlat, l'emprovador

és l'eix d'aquest poema)."

Aquest poema l'ha escrit Pere Gimferrer qui nasqué a Barcelona l'any 1945 és poeta, traductor i crític literari català. Estudià dret i Filosofia i Lletres especialitzant-se en literatura. Des de l'any 1985 és membre de la Real Academia Española. La seva obra tant l'escriu en català com en castellà. Crític habitual d'El Ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. Durant la dècada dels 60 i 70 en les seves obres vol reclamar una poesia de sensacions que aconsegueix mitjançant la fastuositat verbal.