Cançó de la mort callada

"Pregunten: "Et lamentes,

quan t'és donat el càntic?

Nosaltres acceptem

aquesta mort callada.

Humilment estimem

la nostra mort."

Rellotge: rosa, sorra,

rosa, desert. Després?

Por del perdut que mira"

Aquest és un fragment de la poesia Cançó de la mort callada escrita per Salvador Espriu autor de qui ja em parlat en aquest blog (Cançó del capvespre) i interpretada per Raimon cantautor valencià de qui també hem parlat (Així com cell qui es veu prop de la mort).

Cançó de la mort a l'alba

"Petita barca

damunt la mar

corre fortuna

llevantejant.

Quan esdevinguis

riu de negat,

per on sabries

passar-lo a gual?"

Aquest fragment pertany al poema Cançó de la mort a l'alba de Salvador Espriu (per més informació anar a Cançó de capvespre) i ha estat interpretat per Raimon (per més informació anar a Així com cell qui es veu prop de la mort).

Cançó de capvespre

" S'enduien veus d'infants

el sol que jo mirava.

Tota la llum d'estiu

se'm feia enyor de somni.

El rellotge, al blanc mur,

diu com se'n va la tarda.

S'encalma un vent suau

pels camins del capvespre."

Aquest és un fragment de Cançó de capvespre de Salvador Espriu nascut a Santa Coloma de Farners l'any 1913 i mort a Barcelona l'any 1985. És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que primer es dedica a la narració, el fet que comenci tard a escriure poesia no és cap impediment perquè aconsegueixi un ràpid reconeixement, no nomès en les lletres catalanes sinó en la literatura universal. També fa una tasca important en la recuperació del teatre en català.

Cita de François de Rochefocauld

Cita de François de Rochefocauld

Quan més s'estima a un

amant, més a prop s'està

d'odiar-lo.

Aquesta cita és de François de Rochefocauld nascut a Paris l'any 1613 i mort l'any 1680. Fou autor d'epigrames i moralista. Escrigué un destacat volum de Memòries. La fama literària li ve del seu llibre Reflexions o sentències i màximes morals. Aquest és un llibre de màximes, mundanes a la vegada que morals, en les quals analitza les motivacions i la psicologia de l'ésser humà.Ni la seva claredat ni el seu profund significat ni el seu enginy ni el seu talent epigramàtic han estat superats mai en la literatura francesa.

Cita d'Antonio Gala

"El que no estima sempre

té raó: és l'únic que té."

Aquesta és una cita d'Antonio Gala nascut a Brazatortas l'any 1932. Lector precoç va estudiar dret a la Universitat de Sevilla i com a alumne lliure a les de Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques a la Universistat de Madrid. Ingressà en els cartoixans però fou expulsat de l'ordre. Impartí classes de Filosofia i Història de l'Art i rebé un accèsit del Premi Adonáis de poesia. Així comença una exitosa carrera teatral i periodística. Visqué durant un any a Florència.

Cita d'Honoré de Balzac

"Un pot estimar sense ser

feliç, un pot ser feliç sense

estimar, però estimar i ser

feliç és prodigiós."

Aquesta és una cita d'Honoré de Balzac nascut a Tours l'any 1799 i mort l'any 1850. Era un escriptor francès que creia que de la mateixa manera que els diferents entorns i l'herència produeixen diferents espècies d'animals, les pressions socials generen diferències entre els éssers humans. Així que es proposà descriure sobre el que ell anomenava espècies humanes i les dividí en: Estudis de costums, estudis filosòfics i estudis analítics. La descripció de l'entorn en les seves obres és quasi tant important com el desenvolupament dels seus personatges.

Cita de Sam Keen

"Aprenem a estimar no

quan trobem a la persona

perfecte, sinó quan arribem

a veure de manera perfecta

a una persona imperfecte."

Aquesta cita és de Sam Keen és un escriptor, professor i filòsof americà. La seva obra experimenta en qüestions relacionades amb l'amor, la religió, la vida i sobre l'home en la societat comtemporània. Co-produí un documental guardonat de PBS i fou l'editor de la revista Psicologia Avui.

Cançó de bressol

"Jo tinc una Mort petita,

meua i ben meua només.

Com jo la nodresc a ella,

ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita"

Aquest fragment pertany a la Cançó de Bressol de Vicent Andrés Estellés de qui ja em parlat en aquest blog (anar a Assumiràs la veu d'un poble) així que em centraré en Araceli Banyuls que l'ha interpretat, és una cantautora valenciana nascuda a Beniopa l'any 1944 que canta des dels inicis dels anys 70. Quedà finalista del I Concurs de Promoció de Noves Veus. Això la fèu participar juntament amb altres finalistes a l'espectacle Una de barrets muntat per Lluís Crous i Andreu Soronelles.

Canço de Na Ruixa Mantells

"Passant gemegosa com fa la gavina

que volta riberes i torna a voltar,

anava la boja del Camp de Marina

vorera de mar.

Descalça i coberta de roba esquinçada,

corria salvatge, botant pels esculls;

i encara era bella sa testa colrada,

la flor de sos ulls."

Aquest fragment pertany a la poesia Canço de Na Ruixa Mantells de Miquel Costa i Llobera que nasqué a Pollença l'any 1864 i morí a Palma el 1922. Poeta, orador, traductor i prosista. A mig camí entre el segle XIX i el XX es considerat una de les figures cabdals de l'anomenada Escola Mallorquina i també de la poesia catalana moderna. Al principi la seva obra fou influenciada pel romanticisme després evolucionà cap a un model clàssic enllaçat amb el Noucentisme. A Tradicions i fantasies tractà les llegendes i les costums mallorquines.

Canço d'opòsits

"Tots jorns aprenc e desaprenc ensems,

e visc e muyr, e fau d'enuig plaser,

aixi masseix au de l'àvol bon temps,

e vei sens ulls e sai menys de saber,

e no estrenc res e tot lo món abraç,

vol sobre el cel e no em movi de terra,

e ço que em fuig incesantment acaç

e em fuig açò que em segueix e m'aferra.

Lo mal no em plats e soveny lo'm percaç,"

Aquest fragment del poema Canço d'opòsits és de Jordi de Sant Jordi que nasqué durant els darrers anys del segle XIV al Regne de València. Asidu de la cort d'Alfons el Magnànim va escriure poemes d'amor amb el rerafons de l'ideal cavalleresc. Va ser amic del Marquès de Santillana qui va dir que era un músic excel.lent.

Cançó a Mahalta

"Corren les nostres ànimes com dos rius

paral.lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de
palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau"



Aquest fragment pertany a la poesia Canço a Mahalta escrita per Màrius Torres. Va nèixer a Lleida l'any 1910 i morí a Sant Quirze de Safaja l'any 1942. Era poeta. Escriu durant el període de la Guerra Civil i la immediata posguerra. Es troba en els seus poemes una simbiosi entre el seu patiment físic i el sofriment col.lectiu de la pàtria vençuda. La seva obra resta inèdita fins que el seu amic Joan Sales la publica a Mèxic l'any 1947 i marcà profundament l'estil dels escriptors dels posteriors 30 anys de la nostra literatura.

Cançoneta lleu i plana

"Cansoneta leu i plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples."

Aquest fragment del poema Cançoneta lleu i plana fou escrit per Guillem de Berguedà de qui ja hem parlat en aquest blog, anar a Cantaré perquè em complau. Aprofitaré aquests versos per parlar de Titot que el va interpretar. Francesc Ribera més conegut com Titot és un berguedà cantant dels Brams, Dijous Paella i Aramateix. També actua amb el sobrenom de Josep Maria Cantimplora. És també coautor del llibre Història de Catalunya al revés i autor de llibre Entestat en la independència: raons de la seva militància a la CUP.

Cançoneta incerta

"Aquest camí tan fí, tan fí,

¿qui sap on mena?

¿És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color de cel,

diu: -Vine, vine-.

Però: -No passis! -diu un vel

de teranyina.

¿Serà drecera del gosat,"

Aquest és un fragment de la poesia Cançoneta incerta escrita per Josep Carner de qui ja n'hem parlat en aquest blog (a Aigües de primavera) i interpretat per Guillermina Motta de qui ja hem parlat en aquest blog (a Canticel).

Canto a la lluita

"Cavaller d'un corser
qual crinera és de flames
só jo l'incendiari de mots d'adolescent.
Blasmo els déus a ple vol:
l'arraulit bestiari
tem el fuet del meu cant!
I he maridat la lluna...
(Peró no dormo amb Ella si el filisteu governa
els meus domenys)"


Aquest és un fragment de la poesia Canto a la lluita escrit per Joan Salvat-Papasseit, d'aquest autor ja n'hem parlat en aquest blog (a Amo l'amor) o sigui que avui aprofitaré aquest fragment per parlar d'Ovidi Montllor que va musicar aquest poema. Ovidi nasqué a Alcoi l'any 1942 i morí a Barcelona l'any 1995. Era un cantautor i actor valencià que formà part de la Nova Cançó. La seves idees polítiques d'esquerra queden molt ben reflexades en les seves cançons. Va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València.

Canticel

"Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
per una vela en el mar blau,
ceptre i palau.

Per l'ala lleu d'una virtut
mon goig daria,
i el tros que em resta, mig romput,
de joventut."


Aquest fragment de poesia pertany a Canticel que fou escrita per Josep Carner. D'aquest autor ja em vam parlar en aquest blog (Aigües de primavera), així que aprofitaré aquests versos per parlar de Guillermina Motta que ha interpretat aquest poema. Aquesta autora e intèrpret de cançons nasqué a Barcelona l'any 1941. Formà part dels Setze Jutges. Amb Recital Guillermina Motta obtingué el Gran Premi del Disc Català. Fou galardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per la tasca feta amb els Setze Jutges.

Cantaré perquè em complau

"Cantaré perquè em complau

un romanç, que els nois de Pau,

van cantant amb so que atrau,

del vell bisbe, mestre del frau,

i d'en Ramon Folc, el gripau:

quan veuen que el rebost decau

se'n van a viure allà a Palau.

Marxen cantant lirindunvau,

ballant, tocant gentil i suau."

Aquest fragment del poema Cantaré perqué em complau fou escrit per Guillem de Berguedà. Nasqué a Puig-reig l'any 1138 i hi morí l'any 1196. La seva poesia fou escrita en un occità prou correcte encara que s'hi poden entreveure solucions i formes catalanes sobretot en les de forma més populararitzants. També conreà la poesia amorosa però a on ens mostrà el seu estil més personal fou en els escrits que dedicà als seus enemics, escrits directes plens d'insults, calumniosos la majoria de les vegades però que calaren en la cultura popular.