Combes e valls, puig, muntanyes e colls

Aquesta imatge pertany a scribd.com

Aquesta imatge pertany a blocs.mesvilaweb.cat

Combes e valls, puigs, muntanyes e colls,

vei ja vestits de comblacs e de neus,

bois e jardis tots despullats de rams,

l'aire cobert de vents, pluigs e de grops,

e el mar tot blanc d'escuma per mal temps,

e tuït l'aucell estant en terra mut,

qui per l'hivern no móvon xants ne crits;

mas ieu sui calds quan l'altri búfon l'ungla.

Aquest fragment pertany al poema "Combes e valls, puig, muntanyes e colls" escrit per Andreu Febrer qui nasqué aproximadament l'any 1375 a Vic i morí cap a l'any 1444 no sé sap amb seguretat la data ni el lloc. Fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor de la Divina Comèdia de Dante. La seva obra poètica consta de 15 escrits, en gran part dels quals s'intuieix la indestriable influència trobadoresca, tant pel que es refereix a les formes i a la mètrica (primordialment féu ús del decasíl·lab), com quant a la llengua al·ludeix (un català fortament provençalitzat).

Elogi dels diners

Aquesta imatge pertany a blocs.mesvilaweb.cat

Aquesta imatge pertany a 2nbatpacomolla.blogspot.com

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l'hom orat,

pus que d'ells haja.

Aquest fragment pertany al poema "Elogi dels diners" escrit per Anselm Turmeda qui nasqué l'any 1352 aproximadament a Ciutat de Mallorca i morí el 1425 a Tunis. També es conegut com a Abd-Al·lah at-Tajurman que és el seu nom en àrab. Sigué un escriptor mallorquí. Des de primer va ser pare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'Islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època).

Dona em plats ben arreada

Aquesta imatge pertany a blogs.sapiens.cat

Aquesta imatge pertany a tutoria5anysfaura.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a got-tenes.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a btv.cat

Dona em plats ben arreada,

e cavaller ben armat,

e donzella enfressada,

e servent arremangat,

e cavall ab gran illada,

ardit e bé afrenat

e sofrent bé tranuitada.

Aquest fragment de la poesia "Dona em plats ben arreada" fou escrita per Pere March de qui ja hem parlat a "Al punt que hom naix comença de morir".

Al punt que hom naix comença de morir

Aquesta imatge pertany a lasaltimbanquineta.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a pensarhoritzons.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a cristreireus.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a tenirelcapclar.blogspot.com

Al punt que hom naix comença de morir,

e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,

que un pauc moment no cessa de fer via,

ne per menjar ne jàser ne dormir;

tro per edat mor e decreix a massa

tant que aisi vai al terme ordenat,

ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,

mas pus avant del terme null hom passa.

Aquest fragment pertany a un poema titulat "Al punt que hom naix comença de morir" escrit per Pere March qui nasqué l'any 1338 aproximadament a València i morí el 1413 a Balaguer, va ser un poeta valencià medieval, també anomenat Mossèn Pere March. fill de Jaume March I, Senyor d'Eramprunyà, i de Guillemona d'Esplugues. Lluità al costat del seu germà Jaume March II contra Pere I el Cruel i fou fet presoner a la batalla de Nájera, ocorreguda l'any 1367, pel príncep d'Anglaterra.

Cobles de fortuna

Aquesta imatge pertany a unracodedosminuts.blogspot.com

Quan eu cossir en los fets mundanals,

totes les gents vei regir per Fortuna,

segons los cors del sol e de la lluna.

Aquests versos pertanyen a la poesia "Cobles de fortuna" escrita per Jaume March qui nasqué a Barcelona l'any 1300 i morí en aquesta mateixa ciutat l'any 1375. De molt jove ja entrà al servei de la corona: el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l'administració de les cavallerisses reials. El 1326 Jaume II li concedí la escrivania de Vilafranca del Penedès, fet que consta en un document del 1373, el 1346 fou desposseït d'aquest càrrec a causa de la venda per part de Pere el Cerimoniòs de la dita escrivania a Ramon de Vilafranca.

D'esperança

Aquesta imatge pertany a especiales.lainformacion.com

Aquesta foto pertany a radiocomarcadebarros.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a sobrebellezanatural.blogspot.com

Aquesta imatge pertany a movilidad.universiablogs.net

Quan per l'estela en l'albor

e s'aparèllon tuit li flor

que el sol montiplic llur color

d'esperança,

mi vest alegrança

d'una douçor, confiança

que hai en la Dona d'amor,

e adoncs deman confessor,

a tuit m'acús per pecador,

e que ell me man

que reta lo dan

que hai donat gran, en pecant,

a cells que estan servidors

de la Regina de valors,

per ço que n'esper tal secors,

que a null pecat

no sia obligat,

pus que en sia bé confessat.

Aquest fragment del poema "D'esperança" fou escrit pel nostre estimat Ramon Llull de qui ja hem parlat en el fragment de la poesia "Cant de Ramon".

De consolació

Aquesta foto pertany a adamsrsantos.wordpress.com

Déus consola hom pecador

can li remembra la dolor

que volc sofrir per sa amor.

Aquest fragment pertany al poema "De consolació" escrit per Ramon Llull de qui ja hem parlat en els versos de la poesia "Cant de Ramon".