"Plau-me avançar per un jardí desert,
quan creix l'ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s'inclina
com lluny blaveja l'horitzó entreobert.
Vegent muntanyes de contorn incert,
i en la pols d'or en que la llum declina
daurada bellament qualque ruïna
dins la planura que en la mar se perd..."
Aquest fragment pertany al poema Dins un jardí senyorial escrit per Miquel Costa i Llobera, d'aquest autor ja n'hem parlat en aquest blog, anar a Cançó de Na Ruixa Mantells. Així que aprofitaré aquests versos per parlar de Joan Manel Escobedo que interpretà aquest poema. Aquest cantautor barceloní s'establí a Mallorca l'any 1986. Ha musicat molts poetes illencs de l'Edat Mitjana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada