divendres, 19 de juny de 2009

El meu cor, a dalt d'un arbre









"El meu cor, a dalt d'un arbre,
està esperant els lilàs.

Arriba el sol amb espasa,
i gorra de capità.
Quatre falcons li sostenen
la capa de roserar.

El rossinyol ha perdut,
la carta de navegar,"


Aquest fragment pertany al poema El meu cor, a dalt d'un arbre escrit per Agustí Bartra, d'aquest autor ja n'hem parlat en aquest blog a Anna dorm i interpretada per Miquel Pujadó de qui avui parlaré. Nasqué a Madrid l'any 1959 és cantautor, escriptor i filòleg. En paraules de Raïmon: "Les cançons de Miquel Pujadó es reclamen de la manera de fer d'autors i cantants de tradició francesa. Són les seues lletres de lèxic ric, variat, arrapades a la parla quotidiana, que no defugen la frase feta, col.loquial, presentant-la com a tal."

2 comentaris:

  1. hola Marta,

    m´agrada com has acompanyat aquest poema amb les imatges,molt interessant tot plegat.

    Bon treball !!

    ResponElimina
  2. a mi m'ha fet goig aixo de *tenir el cor a dalt d'un arbre*
    de vegades es te aquesta sensacio...no?
    un peto, bonica

    ResponElimina