que duus lligada dins el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telégraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veien sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,"
Aquests és un fragment d'un poema de Joan Salvat-Papasseit, aquest autor va nèixer a Barcelona l'any 1894 i hi morí l'any 1924. És un autor conegut sobretot per la seves poesies, però també féu articles, manifestos i d'altres escrits de caire polític i social. No és gens estrany que dediqués part del seu temps a fer escrits amb un alt contingut de crítica social, anava amb el seu tarannà incorformista i molt idealista. Malauradament la mort se l'endugué a una prompta edat deixant-nos orfes dels seus escrits i poemes altament qualificats i d'avantguarda.
Benvinguda al mon dels blogs. Gaudeix-ne força
ResponEliminaSalvat-Papaseit un dels meus preferits junt amb el Marti Pol, petons
ResponElimina