A Mallorca, durant la guerra civil

"Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja díficil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins dels ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!"

Aquests fragment fou escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, autor que morí jove, concretament als 25 anys d'edat, nat a Palma de Mallorca l'any 1913 morí a El Brull l'any 1938. Tot i la seva obra breu, aquesta és tant densa que impacta en els autors joves de la generació de la guerra. Tot i que estava convençut del rigor formal a l'hora d'escriure poesia no dubtà a incorporar-hi tècniques foranes amb la qual cosa aconseguí que la llengua fos concisa i vibrant alhora. Aquesta poesia fou musicada anys més tard per Maria del Mar Bonet.
Veïem que es tracta d'un fragment de poesia descriptiva i sentimental alhora, et descriu el paisatge però et fa notar que el descriu des del record, la llunyania de qui ha hagut de marxar de la seva terra. No n'amaga l'enyor que en sent i l'orgullós que n'està de ser-ne fill, no és que la recordi, forma part d'ell com ell en forma part d'ella. Se l'estima tot i que no sempre el que hi ha viscut hagin estat bons moments, el seu record l'ajuda i li dona força per seguir vivint i lluitant. S'identifica amb la seva terra, n'és part, per això parla de "les meves muntanyes"