diumenge, 29 de març de 2009

Ara és demà



































































"Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou en voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que conmou,
l'àmfora plena de bon vi."




Aquest fragment del poema ara és demà fou escrit per Miquel Martí i Pol. Com que d'aquest magnífic autor ja n'he parlat en aquest blog (aneu a Aquesta remor que se sent) avui hem serviré d'aquesta preciosa poesia per parlar del grup Coses que ha musicat aquest poema. Aquest fou un grup folk dels any 70 que estava integrat en part dins d'una corrent musical de caire antifranquista que s'anomenava rock laietà que aglutinava la major part dels músics amb mires progressistes. Aquest grup el trobem a l'intermedi entre la corrent de la Cançó protesta i el rock laietà.

4 comentaris:

  1. "Queen of all the me, Radiant Light,
    life-giving woman..."...!?...


    "l'amfora plena de bon vi"...seria tot un detail! salut!

    ResponElimina
  2. El Marti Pol, juntament amb el Salvat Papasseit son els meus preferits
    un poema del Marti Pol per a tu:
    EL TEMPS

    No més incerta de tan vehement
    la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
    rera el mirall opac i els cortinatges
    angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

    És així com la vida expressa el seu
    misteri i en referma la bellesa.
    L'entreteixit del temps no mostra cap
    fissura, flueix sempre, ineluctable.

    Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.

    ResponElimina
  3. ara un consell, quan editis fotos, avans de fer-ho mira d'escurçar-les entre foto i foto, et quedarà mes polidet i la distancia no serà tanta

    petons

    ResponElimina
  4. Mou, sense esforç aparent, es a dir commou, tot allò que clama per la bellesa. Motiva l'alegria, que crec que aquest és un dels millors motius per viure, tot allò que cerca allunyar-se de la banalitat. Aquest blog, el teu, motiva i cerca en el sentit esmentat. M'ha sonat proper el rock laietà (tot i que possiblement no tingui una relació directe) a un local barceloní, una mena de petita Meca musical (tard o d'hora hi havies d'anar a parar, i més d'un cop a la vida); es tractava del Zeleste. Hi anàvem a escoltar Música Urbana (Amargós, Lucky Gury, Carles Benavent, Salvador (no recordo el cognom). Crec que als voltants dels anys setanta, més aviat començaments dels 80.
    S'agraeix el que sembla la nota dominant d'aquest el teu blog: un aliatge de música, paraula poètica, imatge i reminiscències d'un futur millor.
    Agraït també per la visita i el comentari teu al meu blog. (Sempre que vulguis)

    ResponElimina