"Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill"
Aquest fragment de poema és de Miquel Martí i Pol. Nasqué a Roda de Ter l'any 1929 i hi morí l'any 2003. És un dels poetes més populars i llegits de la llengua catalana. A part de poesia escrigué prosa i féu traduccions. Des del 1973 patí una esclerosi múltiple, aquest fet el marcà molt profundament i el trobem moltes vegades en les seves poesies. La seva obra per això es terriblement serena i tot i així és una obra de denúncia, d'inconformisme. La seva trajectòria vital marcada per la lluita contra l'enfermetat la transmet en forma de poesia a qualsevol ámbit de la vida.
aqmo el canto de zenzontle
ResponEliminapájaro de cuatrocientas voces...!?..."pels carrers i les cases..."...
Martí i Pol, era d'admirar per moltíssimes coses.
ResponElimina