dilluns, 23 de març de 2009

Anhel











"Qui poguera, cada dia,
mudar l'ànima i la pell,
per a ésser sempre novell
i oblidar la melangia
dels temps nous i el record vell!
Cada dia, flor novella
dins d'un món renovellat.
I el cor, infantilitzat,
ardit per la meravella
d'un glatir sense pecat."


Aquest és un fragment de la poesia Anhel escrita per Bernat Artola, aquest autor nascut l'any 1904 a Castelló de la Plana i mort a Madrid l'any 1958. El 1914 fundà juntament amb en Joan Baptista Porcar una associació de joves artistes, l'Associació Ribalta. L'any 1920 es traslladà a Barcelona per estudiar arquitectura, aquí descobreix la seva passió per les lletres i deixa la carrera d'arquitectura per la seva vocació. Participà als Jocs Florals de València. Formà part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Valencians. A l'acabar la guerra civil fou depurat pel règim franquista.

1 comentari:

  1. A una nova amiga:
    Avui només de nostra coneixença
    tinc el cor fresc com el celler del mas,
    i tota la meva ànima s'agença
    d'haver-te dut recolzadeta al braç.

    La tarda m'ha sigut traïdora i breu,
    més la llum era viva.
    Dins de l'ordi pregava el pregadéu,
    a la figuera s'ha aturat la griva.

    I jo sentia una molt gran paor
    de veure els ulls que feies i la cara...
    Ai, fina pal.lidesa de l'amor,
    que no sap si ha d'ésser amor encara!

    ResponElimina