" S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.
El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre."
Aquest és un fragment de Cançó de capvespre de Salvador Espriu nascut a Santa Coloma de Farners l'any 1913 i mort a Barcelona l'any 1985. És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que primer es dedica a la narració, el fet que comenci tard a escriure poesia no és cap impediment perquè aconsegueixi un ràpid reconeixement, no nomès en les lletres catalanes sinó en la literatura universal. També fa una tasca important en la recuperació del teatre en català.
enhorabona busca al google "reflexions humanes" i sorpresa !!!
ResponEliminaavui el trucador es teu
petonets
Dos capvespres magnífics (fotog. i poema) per a un alba esperançador (xiquets/es)...
ResponEliminaCaptar un instant, el poeta; fer-lo tan reconeixible i familiar al lector, fer-te situar en el lloc dels fets, que és l'ànima dels llocs i dels moments per recobrar i establir el sentit...
ResponElimina