%5B1%5D.JPG)
"Aquest camí tan fí, tan fí,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,"
Aquest és un fragment de la poesia Cançoneta incerta escrita per Josep Carner de qui ja n'hem parlat en aquest blog (a Aigües de primavera) i interpretat per Guillermina Motta de qui ja hem parlat en aquest blog (a Canticel).
Perdoneu els dos dies d'absència. Ja he tornat. Heu menjat molta mona? Espero que sí.
ResponEliminaMarta Rieradevall
Hola Marta benvinguda per posar música ves a aquesta adreça i intenta fer-ho
ResponEliminahttp://www.blogoff.es/2006/10/27/como-poner-musica-en-tu-blog-goearcom/
petons
No et preocupis per deixar d'escriure uns dies, a vegades va bé, i així si nosaltres també hem estat fora, no ens retracem ni ens perdem res.
ResponEliminaEspero ho hagis passat molt bé!
I si, jo he menjat molta mona, de xocolata, es clar! ;)
És maco el fragment, i l'arbre, de la foto, que tant es fa respectar. Sóc fatal en noms d'arbres (entre altres noms), m'enganyo una miquueta dient-me que no hem calen els noms per a gaudir-los (l'altra miqueta és una mica veritat). No m'agrada gens que talin els arbres venerables que tant els ha costat fer-se i els substitueixin per palmeres turístiques. Res contra les palmeres, sinó no fan que siguint suplents.
ResponElimina... és, per tant, contra els suplantadors, que tinc alguna cosa.
ResponElimina