dimecres, 29 d’abril de 2009

Cançó de la mort callada




"Pregunten: "Et lamentes,
quan t'és donat el càntic?
Nosaltres acceptem
aquesta mort callada.
Humilment estimem
la nostra mort."

Rellotge: rosa, sorra,
rosa, desert. Després?
Por del perdut que mira"



Aquest és un fragment de la poesia Cançó de la mort callada escrita per Salvador Espriu autor de qui ja em parlat en aquest blog (Cançó del capvespre) i interpretada per Raimon cantautor valencià de qui també hem parlat (Així com cell qui es veu prop de la mort).

3 comentaris:

  1. Cançó
    Clementina Arderiu

    Si jo et tingués vespre i matí
    sempre en ma dansa,

    si jo et sabés lligat a mi
    sense mudança,

    ¿fóra l'amor com ara és,
    tan dolça i fina?

    Sense l'angúnia d'un després
    que l'enverina,

    l'hora que fuig, tot i el renou,
    seria fada,

    tal com la menja que no es cou
    especiada.

    ResponElimina
  2. ... la mort, té l'aspecte d'un no tan radical, en serà també no ja l'aspecte sinó la realitat d'aquest no? (em pregunto)
    Salutacions...; no, una abraçada.

    ResponElimina
  3. No sé com serà la meva, seria tan estrany que fos callada! O potser sí!

    ResponElimina