"Passant gemegosa com fa la gavina
que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera de mar.
Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls."
Aquest fragment pertany a la poesia Canço de Na Ruixa Mantells de Miquel Costa i Llobera que nasqué a Pollença l'any 1864 i morí a Palma el 1922. Poeta, orador, traductor i prosista. A mig camí entre el segle XIX i el XX es considerat una de les figures cabdals de l'anomenada Escola Mallorquina i també de la poesia catalana moderna. Al principi la seva obra fou influenciada pel romanticisme després evolucionà cap a un model clàssic enllaçat amb el Noucentisme. A Tradicions i fantasies tractà les llegendes i les costums mallorquines.
m'agrada baixar per les imatges..una a una obrin els poros i preparan.me per llegir el poema.
ResponEliminaes diferent a tot.
a voltes sap greu que nomes hi hagin unes linies
saps? ets una provocadora..jajajajja
un peto i bon dia!!
hi ha una coseta al meu blog per tu...
ResponEliminabon diumentge!!
Sento la veu de la M. del Mar Bonet...
ResponElimina