divendres, 17 d’abril de 2009

Canço d'opòsits










"Tots jorns aprenc e desaprenc ensems,
e visc e muyr, e fau d'enuig plaser,
aixi masseix au de l'àvol bon temps,
e vei sens ulls e sai menys de saber,
e no estrenc res e tot lo món abraç,
vol sobre el cel e no em movi de terra,
e ço que em fuig incesantment acaç
e em fuig açò que em segueix e m'aferra.

Lo mal no em plats e soveny lo'm percaç,"




Aquest fragment del poema Canço d'opòsits és de Jordi de Sant Jordi que nasqué durant els darrers anys del segle XIV al Regne de València. Asidu de la cort d'Alfons el Magnànim va escriure poemes d'amor amb el rerafons de l'ideal cavalleresc. Va ser amic del Marquès de Santillana qui va dir que era un músic excel.lent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada