"El meu cor, a dalt d'un arbre,està esperant els lilàs.
Arriba el sol amb espasa,
i gorra de capità.
Quatre falcons li sostenen
la capa de roserar.
El rossinyol ha perdut,
la carta de navegar,"
Aquest fragment pertany al poema El meu cor, a dalt d'un arbre escrit per Agustí Bartra, d'aquest autor ja n'hem parlat en aquest blog a Anna dorm i interpretada per Miquel Pujadó de qui avui parlaré. Nasqué a Madrid l'any 1959 és cantautor, escriptor i filòleg. En paraules de Raïmon: "Les cançons de Miquel Pujadó es reclamen de la manera de fer d'autors i cantants de tradició francesa. Són les seues lletres de lèxic ric, variat, arrapades a la parla quotidiana, que no defugen la frase feta, col.loquial, presentant-la com a tal."
hola Marta,
ResponEliminam´agrada com has acompanyat aquest poema amb les imatges,molt interessant tot plegat.
Bon treball !!
a mi m'ha fet goig aixo de *tenir el cor a dalt d'un arbre*
ResponEliminade vegades es te aquesta sensacio...no?
un peto, bonica