"Recorda quan encara no sabies
que no et tindria pietat la vida.
Amor i temps: el temps que és en nosaltres
com la sorra del riu que, a poc a poc,
va canviant la forma de la costa.
L'amor, que ha copiat en els teus ulls
la claredat de l'illa del tresor.
Sensual, solitària, voltada
per la sonora senectud del mar
i pels crits militars de les gavines.
El somni clandestí d'un home gran."
Aquest poema es titula Amor i temps i l'ha escrit Joan Margarit, d'aquest autor segarrenc ja n'hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.
Hola Marta, gràcies per visitar-me i per enllaçar-me.... acabo de conèixer el teu blog i m`ha encantat...m'he trobat molt agust, com a casa!... ens seguim veient per aquests mons...una abraçada amiga.
ResponEliminaJordi JVR
Hol t'acabo de decobrir. Aniré llegint-te (tot i que a l'estiu sóc "menys internauta")
ResponElimina