dissabte, 11 de juliol del 2009

Tantes ciutats on havíem d'anar















"El nostre somni és fet de ciutats cultes
amb música i cafès hospitalaris,
la majestat d'un port i estacions
de ferro i vidre amb trens brunyits pels vespres
i per la pluja, la mateixa pluja
que ens acompanya en un petit hotel
o des de les finestres d'un museu.
Hi ha recers a l'empara de grans arbres,
gent callada, educada i ben vestida,
i les silencioses llibreries
on els ulls vaguen mentre cau la tarda."


Aquest fragment pertany al poema Tantes ciutats on havíem d'anar i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Jobove - Reus11 de juliol del 2009, a les 18:05

    NENA CADA DIA ET SUPERES !!!

    ResponElimina
  2. sargantana12 de juliol del 2009, a les 0:56

    m'ha encantat l'imtge de les finestres, no et dire mentira
    pero em margarit...es el rei!!

    feliç diumentge!

    ResponElimina
  3. Francesc12 de juliol del 2009, a les 9:49

    Quantes veritats hi ha darrere d'aquest poema. El que passa és que, moltes vegades, no les acomplim totes.

    ResponElimina
  4. jo artin au12 de juliol del 2009, a les 10:44

    Em sembla que el poema troba entranyables certs recers... que m'han fet pensar en que últimament, pels racons de la meva ciutat trobo que són racons de temps: aquest lloc és d'aquell temps quan..., aquest altre del temps de..., aquest del temps que... i els habito, per un instant dels d'ara, amb imatges lleus i fugisseres.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)