dissabte, 11 de juliol de 2009

Tantes ciutats on havíem d'anar















"El nostre somni és fet de ciutats cultes
amb música i cafès hospitalaris,
la majestat d'un port i estacions
de ferro i vidre amb trens brunyits pels vespres
i per la pluja, la mateixa pluja
que ens acompanya en un petit hotel
o des de les finestres d'un museu.
Hi ha recers a l'empara de grans arbres,
gent callada, educada i ben vestida,
i les silencioses llibreries
on els ulls vaguen mentre cau la tarda."


Aquest fragment pertany al poema Tantes ciutats on havíem d'anar i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

4 comentaris:

  1. m'ha encantat l'imtge de les finestres, no et dire mentira
    pero em margarit...es el rei!!

    feliç diumentge!

    ResponElimina
  2. Quantes veritats hi ha darrere d'aquest poema. El que passa és que, moltes vegades, no les acomplim totes.

    ResponElimina
  3. Em sembla que el poema troba entranyables certs recers... que m'han fet pensar en que últimament, pels racons de la meva ciutat trobo que són racons de temps: aquest lloc és d'aquell temps quan..., aquest altre del temps de..., aquest del temps que... i els habito, per un instant dels d'ara, amb imatges lleus i fugisseres.

    ResponElimina