diumenge, 12 de juliol de 2009

Poema per a un fris








"Era un dibuix en un paper tant fi
que se l'endugué el vent. De la finestra
més alta fins ben lluny, carrers, la mar:
el temps que mai no recuperaré.
L'he buscat per les platges a l'hivern,
quan fa més llástima un dibuix perdut.
He seguit els camins de tots els vents.
Era el dibuix a llapis d'una noia.
Com l'he buscat, Senyor."


Aquest poema es titula Poema per a un fris i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

4 comentaris:

  1. Amb tu, estic coneixent una mica millor en Margarit, la qual cosa és d'agrair.

    ;)

    ResponElimina
  2. jo no el conec gens, ecara, gràcies pel regal!

    ResponElimina
  3. Gràcies per la dedicatòria, maca! Margarit m'agrada molt i el poema que has triat... també. Em fa molta il·lusió, de veritat!

    Una abraçada

    ResponElimina