"Era un dibuix en un paper tant fi
que se l'endugué el vent. De la finestra
més alta fins ben lluny, carrers, la mar:
el temps que mai no recuperaré.
L'he buscat per les platges a l'hivern,
quan fa més llástima un dibuix perdut.
He seguit els camins de tots els vents.
Era el dibuix a llapis d'una noia.
Com l'he buscat, Senyor."
Aquest poema es titula Poema per a un fris i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.
Amb tu, estic coneixent una mica millor en Margarit, la qual cosa és d'agrair.
ResponElimina;)
jo no el conec gens, ecara, gràcies pel regal!
ResponEliminaGràcies per la dedicatòria, maca! Margarit m'agrada molt i el poema que has triat... també. Em fa molta il·lusió, de veritat!
ResponEliminaUna abraçada
m'agrada el poema
ResponElimina