"Como el salterio, que los dedos rozan
o que el plectro golpea y el músico entreabre
sus raíces de oculta resonancia
y sube la ascensión de su lamento
como un humo sagrado y se estaciona
en el ámbito oculto de nuestra soledad.
Y ya colgada por los techos queda
la melodía, igual que una atmósfera dorada
que llenará los ojos con su fuego amarillo
y bebemos de esa antífona, de esa agua llovida
que alguien, un día cualquiera, puso el nombre de lágrimas..."
Aquest fragment pertany a "Eros y Anteros" i fou escrit per Miguel Fernández. Observareu que és la primera vegada que faig un post d'un poema que no està escrit en català. L'he copiat en castellà perquè l'autor és un autor espanyol que el va escriure en aquesta llengua i les traduccions no són mai exactes, perden en matissos. Miguel Fernández nasqué a Melilla l'any 1931 i hi morí l'any 1993. Era poeta. Rebé el Premi Nacional de Literatura l'any 1977. La seva poesia era neobarroca i clarament culturarista i hermètica. L'any 1966 rebé el Premi Adonais.
No el coneixia. Estic d'acord en que al fer les traduccions, en molts casos, ens queden sense la substància. Així ha estat bé.
ResponEliminaPetons.
No el coneixia, ni tan sols em sonava el nom.
ResponEliminaSón molt especials aquestes imatges...
ResponEliminaI el poema també.
Em fa gràcia que hagis entrat al meu blog i m'hagis deixat un comentari.
Al teu blog -alteu perfil- no hi trobo la teva adrelec...
Et deixo la meva aqui per si me la vols passar.
sgironaroig arroba gmail.com
I ja posats a dir, et felicito per la poesia que aportes...
Endavant i ja ens anirem llegint.
En un primera lectura m'ha sonat a Ausiàs Marc, molt d'acord amb allò de "La seva poesia era neobarroca i clarament culturarista i hermètica".
ResponEliminaSalut!
No plores aigua i sal
ResponEliminacom si la mar t'humitejàs la cara,
sinó espurnes de foc
que t'encenen la mirada.
Plores,
per una persona a qui estimares
però que mai et va voler estimar.
petonets fillola !!
No coneixia aquest poeta... i potser mai hagués imaginat conèixer-lo un divendres nit :-)De quants colors és el foc, de quantes matèries pot estar fet. Visible i invisible foc!
ResponEliminaI pel que fa a les fotos la del gat és genial!!! Brutal!!
Una abraçada, cap al nord, cap a Lloret