"Llençols grisos de gebrecobrien els bancals dels ametllers,
però les pluges van venir com màscares
i l'herba va esborrar els miralls del fred.
L'aire càlid als ulls de l'hivern
començava a mentir a les ales grises
d'ocells erràtics dins els arbres nus.
En una sola nit de tebiesa
amb la fosca d'imatges al mirall
es van obrir les flors dels ametllers"
Aquest fragment pertany a la poesia Flors blanques en la boira escrita per Joan Margarit qui nasqué a Sanaüja l'any 1938. Estudià arquitectura. Primer escrigué en castellà i a partir dels anys 80 començà a escriure la seva obra poètica en català. Des del 1968 exercí de catedràtic de Càlcul d'estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Actualment està jubilat.
El que no passa durant mesos passa en instants que són els que verifiquen els canvis..., però aquest fragment que has posat ho diu de manera bella: els versifica.
ResponEliminaBon un en Joan Margarit, excriu bé!
ResponEliminaT'agraeixo el teu comentari, m'ha anat bé, de debò. En el moment en que escrivia lo d'empudegar era conscient de que no l'encertava, però mira... també reflectia una part del que penso.
I tens raó! Em referia a que si visquessim en un país normal, en llibertat i sense opressors ni oprimits podria fer un blog diferent, però les injustícies m'alerten sovint, m'assalten i necessito fer aquests posts més polititzats. i no és delicte, ho sé. I la política ho és tot, i en tot cas la política pudenta, empudegada és una de ben diferent de la que tant tu com jo podem anar creant amb le snostres opinions...
Bé, vaig a llegir-te una mica i paro d'escriure... Crec que el teu blog serà una bella troballa :-)
Gràcies!!!!!!!!!!!!!
I les flors, si són blanques de ben segur sabran vèncer la boira, abraçar la llum :-)
ResponEliminaJoan Margarit és un dels meus poetes preferits
ResponElimina