"Oh, com m'estimo aquest profund silenci
tant ordenat i clar, fet de maons
de silenci tan ben aparellats.
Ell ablaneix aquesta por de segles
que m'espesseix la sang. Paüra d'ésser
com un dau que a la taula d'un vaixell
rodola sol amb el vaivé del mar."
Aquest fragment pertany al poema L'ombra de l'altre mar i l'ha escrit Joan Margarit d'aquest autor ja n'hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.
Que el silenci que implica quietud fa possible determinar-se.
ResponEliminaGrat sempre passar per aquí.