divendres, 10 de juliol de 2009

Mare Rússia

















"Era l'hivern de l'any seixanta-dos:
el llum encés en el capçal del llit
no s'apavaga fins a ser esvanit
a l'alba per murmuris de clarors.
Tolstoi va ser incansablement llegit:
mentre en algun badiu bordava un gos,
jo imaginava, al bosc, un fabulós
passeig en els trineus sota la nit.
Va nevar a Barcelona, aquell hivern.
Calladament ens van embolcallar
els flocs de neu com una gran vitrina,
i, en arribar el bon temps, amb el desgel,
tu ja tenies per a mi, Raquel,
el rostre clar d'una Anna Karenina."

Aquest poema es titula Mare Rússia i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.




























































































3 comentaris:

  1. Gràcies Marta, per aquest bonic regal!
    Un hivern aquell del 62 que tot i ser molt i molt menuda, recordo vagament estar en braços del meu pare que m'ensenyava la neu caiguda per la finestra de la galeria i que era el primer cop que veia. L'has encertat de ple, de veritat. I a més algunes fotografies també hi semblen triades a proposit: El color blau, el meu. El mar, sempre el meu mar ara tan lluny i les postes de sol, que em perden. El cel, tal com tinc sort de veure'l per aquí i de ben segur amb la lluna de verge, l'espica, mirant-nos al Tolstoi, a tu i a mi, no?. L'antic capçal de llit com el de casa els pares (mare) a bcn. Les fotografies antigues... Els gossos..., tot, tot.
    I el simbol -on- que potser sí sembla dir-me que em possi piles i aprofiti aquest temps que ara em trobo de més a més.
    Ho ho podies encertar millor.
    Moltes gràcies, Marta!!!
    ;)

    ResponElimina
  2. Per cert, l'enllaç del nom del meu bloc (dalt a la dreta) està malament. L'adressa no és el nom del bloc.
    Petons!

    ResponElimina
  3. m'agradaria anar a Rússia. Es un país que em dóna sensació de misteri.

    La meva mare m'ha parlat unes quantes vegades de la nevada del 62. Va ser impactant, es veu.

    ResponElimina