Ulisses en aigües d'Ítaca

"Vas arribant a l'illa i ara saps

el que vol dir la vida, el que és l'atzar.

El teu arc serà pols damunt la lleixa.

Pols seran el teler i la seva peça.

Els pretendents que acampen a l'eixida

són ombres que Penélope somia.

Vas arribant a l'illa: els roquerars,

com el temps l'Odissea, els bat a la mar.

Ningú no ha teixit mai la teva abséncia

ni ha desteixit l'oblit sense cap fressa.

Per més que, a voltes, la raó ho ignori,

Penélope és una ombra del teu somni.

Vas arribant a l'illa: els gavians

que cobreixen la platja no es mouran

quan la travessis sense deixar emprenta,

perquè no has existit ets la llegenda.

Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,

i potser va plorar-lo alguna dona,

però en el somni d'un poeta cec

continues salvant-te. Al front d'Homer,

etern i rigorós, cada trenc d'alba

un solitari Ulisses desembarca."

Aquest poema es titula Ulisses en aigües d'Ítaca i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.