dilluns, 13 de juliol del 2009

Ulisses en aigües d'Ítaca

































"Vas arribant a l'illa i ara saps
el que vol dir la vida, el que és l'atzar.
El teu arc serà pols damunt la lleixa.
Pols seran el teler i la seva peça.
Els pretendents que acampen a l'eixida
són ombres que Penélope somia.
Vas arribant a l'illa: els roquerars,
com el temps l'Odissea, els bat a la mar.
Ningú no ha teixit mai la teva abséncia
ni ha desteixit l'oblit sense cap fressa.
Per més que, a voltes, la raó ho ignori,
Penélope és una ombra del teu somni.
Vas arribant a l'illa: els gavians
que cobreixen la platja no es mouran
quan la travessis sense deixar emprenta,
perquè no has existit ets la llegenda.
Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,
i potser va plorar-lo alguna dona,
però en el somni d'un poeta cec
continues salvant-te. Al front d'Homer,
etern i rigorós, cada trenc d'alba
un solitari Ulisses desembarca."


Aquest poema es titula Ulisses en aigües d'Ítaca i l'ha escrit Joan Margarit de qui ja hem parlat en aquest blog a Flors blanques en la boira.

5 comentaris:

  1. És un poeta molt visual però amb una obra molt més profunda del que sembla. Ja sé que jo no ho faig gaire això de fer uns quants dies seguits un mateix poeta, ho vaig fer amb Salvador Espriu, i ara amb Margarit. Espero que sigui del vostre gust.

    ResponElimina
  2. Doncs per a mi sí... Margarit m'agrada sempre!

    ResponElimina
  3. Genial combinació d'imatge i versos. M'agrada molt.

    ResponElimina