"Entre les pedres sumptuàries
de la ciutat monumental
fan les "formigues", rutinàries,
son quefer dur i social.
Elles, que un dia enamorades
feren de l'Art llur instrument,
ara, per l'obra esclavitzades,
no gosen viure lliurement.
Potser admiren, increïble,
la meravella que han bastit;"
Aquest fragment de poema pertany a Formigues escrit per Bernat Artola de qui ja hem parlat en aquest blog a Anhel. Així que aprofitaré aquests versos per parlar d'Artur Álvarez qui l'ha interpretat. Artur Álvarez nasqué a Castelló de la Plana. Aquest cantautor sigué un dels fundadors del grup Adesiara, que es caracteritza fonamentalment per descriure els paisatges de la Plana i els Ports, en el que encara col.labora tot i la seva carrera en solitari. També fou un dels fundadors de Cíclades. I formà part de les orquestres Filadelfia i Makumba.
Marta, et torno la visita, gràcies per passar per casa, aquí veig que la poesia és la protagonista. M'agradarà seguir-te.
ResponEliminavaja..les teves formigues són de dues cames,jajaja...
ResponElimina